L'aeroport: enlairem la mirada, aixequem el vol

En les darreres setmanes s’ha tornat a parlar, i molt, de l’aeroport del Prat; del seu present i del seu futur. Han vist la llum enfocaments nous sobre idees no tan noves: la construcció d’una nova pista sobre el mar. El debat que s’ha generat té una virtut: posa sobre la taula un tema central de ciutat i de país, i ens convida a pensar a llarg termini sobre el tipus de país que imaginem i que desitgem.

Precisament aquest és el tema central que precedeix qualsevol discussió sobre els projectes d’ampliació que es van coneixent: quin tipus de país volem. Segons quina sigui la resposta, paga la pena posar fil a l’agulla i prendre decisions, o bé simplement desar al calaix les propostes que van sorgint.

La meva resposta és clara i diàfana: vull un país i una capital que estiguin connectats amb el món sencer, que generin, captin i retinguin talent, i que apostin decididament per crear oportunitats de feines més qualificades que permetin guanyar-se millor la vida. Un model així no ofereix dubtes sobre el tipus d’aeroport que necessitem: aquell que garanteixi la millor connectivitat amb les principals àrees d’innovació del món.

En aquest sentit, la nostra mirada no es pot limitar al nostre entorn més proper, és a dir, Europa i la conca mediterrània. Hem d’eixamplar el camp de visió, i ho hem de fer en totes les direccions. En els darrers quinze anys, gràcies a una col·laboració estreta i constant entre actors públics i privats, hem aconseguit vols directes amb diverses ciutats americanes, i algunes d’asiàtiques. Tanmateix, ens cal anar molt més enllà. Catalunya disposa d’una situació privilegiada que ens permet jugar a fons la funció de pont entre Àsia i Amèrica, i té una capital amb un gran poder d’atracció, si juguem bé les nostres cartes. Altres capitals europees estan intentant ocupar aquest espai i jugar aquest rol, i per tant no ens podem endormiscar malmetent oportunitats que estan al nostre abast.

Per tant, si volem estar ben connectats amb el món sencer, ens cal un aeroport que serveixi aquest objectiu. El repte apunta directament al cor i a l’essència de la política: fer possible allò que és necessari. Si la política no és capaç de resoldre aquest repte, ho serà tot menys bona política.

Si partim de la base que ens cal multiplicar les nostres connexions intercontinentals, o ampliem la capacitat operativa de l’aeroport o n’haurem de fer un de nou, a desenes de quilòmetres de l’actual. Vista l’experiència, i coneixent el pa que s’hi dona, aquesta segona opció allargaria indefinidament qualsevol decisió, i si alguna cosa no sobra és el temps. En conseqüència, convé centrar-se en la millora de l’actual.

A hores d’ara, hi ha dues propostes per a l’ampliació: allargar la pista actual, la que dona al mar, o construir-ne una de nova sobre el mar. Segur que tècnicament totes dues són possibles. Existeixen altres opcions, però que no permeten millorar significativament els vols intercontinentals, i per tant cal descartar-les, perquè ens allunyen de l’objectiu desitjat. Tots els aeroports que tenen molts vols de llarga distància disposen de com a mínim dues pistes prou llargues per garantir-ne les operacions. La sopa d’all està inventada, no ens fem trampes al solitari.

Per encarar, orientar i desencallar el debat, la meva recomanació descansa en tres reflexions. La primera, toquem de peus a terra. Defensem aquell projecte que no topi amb dificultats insalvables per a les autoritzacions mediambientals, especialment les europees. La normativa és exigent, i no tenim l’última paraula, siguem-ne conscients per no topar contra les roques.

La segona reflexió és no ser presoners d’apriorismes ideològics. No convertim l’orgull ideològic, o fins i tot tècnic, en el ganivet que ens talli les ales. Assumim que l’objectiu que perseguim comporta riscos i costos, tant econòmics com mediambientals, i posem el focus en la solució que els minimitzi.

La tercera reflexió passa per enlairar la mirada i fugir d’horitzons estrets i petits. És a dir, apostem pel projecte que ens obri més portes, i durant més temps. Un aeroport intercontinental és cada cop més una poderosa màquina de generació d’activitat i de creació de feina.

La darrera proposta d’una nova pista elevada sobre el mar enriqueix el debat i ha de ser degudament tinguda en compte, si resulta útil a l’objectiu final, que no és altre que tenir un aeroport que ens permeti aixecar el vol com a país d’oportunitats i com a societat moderna. Qualsevol solució ha de tenir ben present que l’èxit es mesura pels resultats, que de les decisions d’avui en depenen els progressos del demà, i que encertar la solució d’un aeroport ben connectat amb tot el món i concertat amb altres aeroports del territori, com Reus i Girona, ens permet desplegar les nostres ales, volar més alt, i mirar més lluny.