Una administració col·lapsada en plena emergència social
La mesura estrella del govern de coalició, l’ingrés mínim vital, no està arribant a les llars. Com a mesura estructural s’ha revelat un laberint burocràtic agreujat pel tancament de serveis presencials de l’administració a causa de la pandèmia. Com a mesura d’emergència per pal·liar les conseqüències econòmiques del confinament en els més vulnerables està resultant ser un absolut fracàs. Avui dia no arriba als que més ho necessiten i fins i tot ha suposat per a alguns la suspensió d’altres ajudes que ja rebien, amb la qual cosa pot estar empitjorant la seva situació. Hi ha problemes de disseny, però sobretot hi ha problemes de gestió.
A dia 20 d’agost el govern reconeix haver concedit 80.000 d’aquestes ajudes, però 74.000 han estat concessions automàtiques per a aquells que ja percebien la prestació per fill a càrrec. Per tant, en els dos mesos i mig transcorreguts des de la seva aprovació només se n’han concedit 6.000 -de les 750.000 presentades-. A aquest ritme ni tan sols per Nadal s’hauran revisat totes.
Això és una mostra del col·lapse actual de l’administració. Ho veiem en l’IMV però també en la concessió dels ERTO o les prestacions extraordinàries de les treballadores domèstiques que no arriben. Recordem que en aquests moments hi ha gent que no rep cap ingrés des de fa cinc mesos. És cert que la pandèmia ha impedit treballar a una part dels funcionaris de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que han declarat no poder fer-ho des de casa. Però en realitat estem parlant d’un problema ja estructural. El sistema de la Seguretat Social porta deu anys sense contractar nou personal malgrat les jubilacions i decessos. En aquest temps s’han perdut 2.100 funcionaris, segons CCOO.
Per pal·liar aquesta falta s’ha buscat una solució temporal. S’ha subcontractat una empresa pública, Tragsa, una mena d’ETT de l’administració, que rebrà 6,13 milions d’euros per donar suport a la tramitació de l’IMV amb 500 treballadors més que cobraran uns 800 euros nets els quatre mesos de durada del contracte. Sembla, doncs, una via més de precarització de l’ocupació pública. De fet, des de CCOO denuncien que s’hagi apostat per externalitzar en comptes de fer reforços estructurals. Se suposa que la llei impedeix noves ofertes d’ocupació pública, encara que, esclar, la llei la fan els governants.
Aquest dèficit de personal en l’administració és conseqüència directa dels límits imposats en la contractació des de la crisi del 2008. Es tracta d’una de les polítiques d’austeritat estrella, l’anomenada taxa de reposició, eufemisme que amaga una de les mesures polítiques d’ajust més dures i que està produint el col·lapse del sistema. En els últims anys ja hi havia dèficit de personal en àrees que estaven provocant desatenció de drets, com succeïa en els tràmits per aconseguir la residència o la nacionalitat. Avui, aquest problema s’ha generalitzat amb la sobrecàrrega que implica la gestió de les mesures extraordinàries de la pandèmia.
La crisi del covid-19 també ha posat el focus en àrees centrals del nostre estat del benestar com són la sanitat i l’educació, que han precaritzat les condicions laborals del funcionariat amb la contractació d’interins fins al punt de fer perillar aquests drets. Paradoxalment, si ara no s’inverteix en sanitat, a més de les pèrdues irreparables de vides, es podrien donar noves saturacions del servei que podrien implicar més restriccions a la mobilitat. És a dir, més contracció econòmica en un dels països d’Europa més colpejats per la recessió actual.
Estem, doncs, davant d’un nus central del nostre destí col·lectiu. Davant la perspectiva de reducció d’ingressos de l’Estat en els pròxims anys a causa de la crisi, el govern tria el camí de l’ortodòxia del dèficit i mira de retenir la despesa pública. Però sense aquesta despesa pública no es podran gestionar les ajudes d’emergència que són imprescindibles, al seu torn, per impulsar l’economia en plena recessió. Per a això, serà inapel·lable ampliar la dimensió de l’administració en un dels països d’Europa amb menys ocupació pública -entre els cinc últims segons l’Eurostat.
Aviat el govern espanyol rebrà 140.000 milions del fons europeu de reconstrucció. Bona part d’aquests recursos hauran d’arribar als ciutadans per evitar la catàstrofe humanitària que s’acosta i la desafecció política de conseqüències imprevisibles que podria comportar.