Adif, discos durs i cara dura
Catalunya s'ha quedat aquest divendres sense el servei de trens de Rodalies i de mitja distància fins a quarts de nou del matí a causa d’una fallada als discos durs del sistema operatiu del control de trànsit de l’estació de França.
El mal servei dels trens de l’Estat a Catalunya és estructural, vull dir que és una estructura d’estat, governi el PP, el PSOE o el PSOE amb Unides Podem. Estructural vol dir que a l’Estat li importa entre poc i gens la mobilitat dels milions de persones que viuen i treballen a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així permet qualificar-ho l’experiència d’usuari diària des de fa anys, l’escandalós contrast entre la rapidesa i la facilitat que hi ha per anar de Madrid a qualsevol capital de província espanyola i la quantitat de temps, gens comercial, que cal invertir per anar de Barcelona al nord, al sud i a l’oest de Catalunya.
Pregunteu a la gent quanta estona triga en venir a Barcelona en trens de Rodalies o de mitja distància. La majoria us dirà que hi arriba abans en cotxe o en bus. Pregunteu a la gent quantes vegades ha arribat tard a la feina a causa dels retards dels trens. Incomptables. Quants anys fa que hauria d’haver entrat en servei l’estació de la Sagrera? El cost d’oportunitat que tot això significa per a l’economia i la salut mediambiental d’un país és enorme.
Som al segle XXI, el canvi climàtic se’ns tira a sobre i només estem reclamant un millor servei de trens, no una nova anella per als cotxes. I, per cert, ho paguem de sobres amb els nostres impostos. Sí, aquest dijous ha estat culpa del disc dur d’Adif, però demà de qui serà culpa?
