Adeu a quantes coses més?

El Sense ficció de TV3 de dimarts, titulat Adeu a les botigues?, va ser una d’aquelles peces que donen sentit a la televisió pública, perquè va saber posar el mirall davant la societat a la qual el canal es dirigeix per certificar un canvi d’època. Els comerços tancats del centre d’Olot i les reflexions d’una botiguera que s’hi ha passat la vida ens retraten. Des de l’entrada al neolític que la humanitat ha canviat de paisatge vital al ritme dels avenços tècnics i científics, però ara la velocitat és exponencial. Els més grans venim d’esperar-nos tres dies per revelar unes fotos, mentre que avui la satisfacció del client no admet espera i ha acabat amb el plaer de caminar, tafanejar aparadors i deixar-se sorprendre. Aquest compliment immediat del desig s’està emportant també conceptes com contemplació o paciència, i la cursa de la maximització del benefici amenaça el concepte mateix de democràcia, perquè el sistema polític corre molt menys que l’economia, sobretot si en nom de la satisfacció immediata del votant parlem amb tuits i renunciem a governar pensant en el futur a cinc o deu anys.