29/8: Adeu, Messi

Soc un admirador radical de Messi com a futbolista i em sabria un greu horrorós que deixés el Barça. Però, a hores d’ara, no estic segur que, amb Messi dins, el Barça pugui reconstruir una estructura de club normal i sana. Entenc que una estructura sana és aquella en què la junta fa de junta, l’equip tècnic fa d’equip tècnic i els jugadors fan de jugadors. Als clubs on els membres de la junta volen fer d’entrenadors o els jugadors volen decidir coses que corresponen als presidents o als equips tècnics, hi ha un problema. I em fa l’efecte que la figura excepcional de Messi, la dependència esportiva que crea i una certa relaxació en les funcions han generat al Barça una estructura malaltissa. M’escandalitza la humiliació amb el Bayern. Però em va escandalitzar també que el Barça jugués contra el Las Palmas el dia de la repressió al referèndum de l'1-O perquè ho van decidir els jugadors. Crec que no s’havia de jugar, però sobretot crec que no eren els jugadors els que ho havien de decidir. És un exemple. Si fos possible reconstruir una estructura sana amb Messi dins seria òptim. Però si per construir-la ja és imprescindible que marxi Messi, alabat sia Déu. Perquè, encara que es quedés, el geni fabulós de Messi com a futbolista tampoc no serà etern.