Adeu i gràcies, Ronald; benvingut, Xavi
Ronald Koeman ha estat cessat com a entrenador del Barça. Repeteixo el que vaig escriure dissabte passat abans de la derrota contra al Madrid, que al joc d’aquest jove Barça li estava costant créixer, entre altres raons, perquè el seu entrenador tampoc no creixia com a tècnic capaç de trobar solucions. Això sí, el seu nom quedarà vinculat sempre a la trajectòria de jugadors a qui tothom augura un gran futur perquè ha estat ell qui els ha fet debutar.
Que el cessament estigui fonamentat no fa perdre ni un bri d’estima per la figura de Koeman. No tan sols pel lloc d’honor que ja ocupava a la història del Barça, sinó perquè ha estat entrenador en un dels moments més convulsos de la vida institucional del club, i n’ha pagat un preu.
La consideració que ha rebut de part del president Joan Laporta ha estat erràtica, pel cap baix. La seva continuïtat ha estat sempre en entredit, ja des de la mateixa nit en què el Barça va guanyar la Copa, al final de la temporada passada. Des de la sala de premsa ha hagut de demanar respecte i suport explícitament dues vegades.
De la rotunda victòria electoral de Laporta se’n deduïa l’inici d’una nova etapa, també en el terreny esportiu. Però, gairebé vuit mesos després, Messi ha marxat, Koeman ha estat cessat i el Barça queda en mans de Sergi Barjuan, en qualitat d’entrenador interí, abans no s’incorpori Xavi Hernández, de qui el president va dir al febrer que encara necessitava una mica més de recorregut. És hora d’acabar amb les indecisions i que comenci d’una vegada aquest temps nou, acompanyant Xavi en la il·lusió dels culers de veure un home de la casa i organitzador al camp del millor Barça de la història, dirigir, per fi, el primer equip des de la banqueta.
