Adeu a Biden, allò que el vent s'endugué

Joe Biden.
15/01/2025
2 min
5
Regala aquest article

Joe Biden s’acomiada aquesta matinada dels americans amb un missatge des de la Casa Blanca, però, en realitat, el veritable discurs de sortida ja el va pronunciar el 24 de juliol de l’any passat, quan va anunciar que abandonava la cursa electoral. Cap dels dos discursos haurà estat agradable. El de l’estiu el va fer a contracor, després d’aquell desastrós debat amb Donald Trump. I el d’aquesta matinada és el d’un president que dilluns deixarà la presidència en mans del seu predecessor, després que la seva vicepresidenta perdés les eleccions. Biden quedarà situat a la història en la poc agradable posició de president d’un sol mandat entre dues presidències de Trump.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però més enllà de la llista d’encerts i d’errors, és important notar que, amb Biden, s’acaba un tipus de president, capaç d’arribar a acords amb els republicans, exponent genuí de la democràcia liberal i de l’Amèrica optimista guanyadora de la Guerra Freda, un polític centrista amb tocs sindicals i reformistes, que no posa en perill el sistema, un catòlic que va donar suport al matrimoni homosexual i que ha governat tenint en compte el canvi climàtic.

Trump és una altra cosa i no per raons d’edat, perquè Biden en té 82 i Trump, 78. La diferència és que Trump va enviar la gent a assaltar el Capitoli i la gent l’ha tornat a votar. Aquest és el símbol del canvi d’era, un temps nou en què la llei del més fort de sempre s’expressa ara barroerament, amenaçadorament, tant sigui per parlar d’immigrants com de Groenlàndia, i en què la democràcia es presenta com si fos una nosa per la restauració d’una Amèrica gran. Es pot discutir si hi ha més veritat en la franquesa i les mentides de Trump que en les hipocresies del sistema que Biden ha representat, però estem davant d’un canvi d’època.

Antoni Bassas és periodista
stats