Shakira ha publicat una nova cançó, Monotonía, que segueix bevent de la “literatura del jo”, que ja va iniciar amb Me enamoré, quan tot anava de perles amb el seu ex i va seguir amb Te felicito, quan ja no tant. Diu: “Tú en lo tuyo, y haciendo lo mismo... Siempre buscando protagonismo. Te olvidaste de lo que un día fuimos. Y lo peor es que no fue culpa tuya, ni tampoco mía. Fue culpa de la monotonía. Nunca dije nada, pero me dolía. Yo sabía que esto pasaría. De repente, ya no eras el mismo. Me dejaste por tu narcisismo". Deixem de banda les rimes.
El cantant sol expressar-se en primera persona o en segona. “M'he enamorat”, “Com tu no hi ha ningú”, “M’has fet mal”, “Vull que fem l’amor”, “M’han dit que mai més tornaràs”... De vegades ser el destinatari de la cançó no és cap mèrit. Penso ara en la protagonista de Laura no está, de Neck. L’intèrpret li diu, a aquesta destinatària, que potser si “se la menja a petons” la nit serà més curta, perquè ell en qui pensa és en l’absent Laura.
El músic va escrivint cançons, d’amor i d’odi, que diria Cohen, i es queden allà per sempre, mentre la vida, que és canviant, no s’hi queda. A Paquirrín li surt bigoti, però segueix allà Mi pequeño del alma. ¿Podrà cantar Shakira, en algun concert, el Me enamoré? ¿Potser cantarà primer el Me enamoré i després el Monotonía? ¿Farà més cançons d’amor si troba una nova parella? Eric Clapton es va enamorar de Patty Boyd, casada llavors amb George Harrison, i li va fer Laila. Es van casar i es van divorciar, però allà segueix Laila. Jo trobo que la Shakira ha sigut prou discreta i ponderada, amb la cançó. Una altra hauria sigut menys elegant. Penso, per exemple, en Paquita la del Barrio. Aquesta no s’hi posa per poc. “Rata inmunda, animal rastrero, escoria de la vida, adefesio mal hecho...” Qualsevol sap el que li passarà si gosa trencar el cor de la Paquita.
