Una estratègia moral equivocada
Fareed Zakaria va començar el seu programa a la CNN amb una advertència: "Es van perdre vides en aquells llocs que no van reaccionar prou de pressa". Pocs dies abans, Devi Sridhar, professora de salut pública global de la Universitat d’Edimburg, parlava al xou de James O’Brien a la LBC. "Calia […] voluntat política i una estratègia clara des de bon començament". Segons l’experta britànica, era previsible que hi hauria una pandèmia, i "el govern va escollir una estratègia moralment equivocada davant la crisi".
Aquells dies un titular del Welt am Sonntag obria el telenotícies de l’ARD. “Les setmanes perdudes” és una peça crítica amb la gestió dels primers mesos de la crisi a Alemanya. Treu a la llum la recepció de la primera alerta sanitària internacional el 31 de desembre del 2019. El missatge, enviat per ProMED, Societat Internacional de Malalties Infeccioses, avisava d’un “nou tipus de pneumònia” amb pacients que arribaven als hospitals de Wuhan “l’un rere l’altre”, no responien als tractaments i eren aïllats. Recomanava “enfortir la gestió dels serveis ambulatoris i d’urgències”, “tractar de seguida els pacients amb casos desconeguts de pneumònia”. I insistia en la “necessitat” que les administracions “enfortissin els equips professionals mèdics multidisciplinaris […] i milloressin els plans d’emergència mèdics”. A més, indicava “mesures no específiques de prevenció” com ara “rentar-se les mans, ventilar, evitar fatigues excessives i el contacte amb els pacients, així com anar menys als llocs públics”. El document confirmava l’intens rum-rum de les xarxes socials al voltant del nou brot. Fonts consultades, properes a la conselleria de Salut, confirmen que "aquestes informacions eren conegudes per tots els sistemes de salut pública des d’aquell dia", com es dedueix de documents públics de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En els darrers anys, el sistema ProMED, que té versió espanyola, ha generat 190 alertes alienes al covid que contenen la paraula “Catalonia”.
A Àustria, la Fiscalia investiga la proliferació de contagis a l’estació d’esquí d’Ischgl, i el ministre federal de Sanitat va deixar clar que "les informacions rellevants" van arribar al land del Tirol; també les alertes del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC). Catalunya havia de saber el 10 de febrer que la UE presentava una bateria de “contramesures no farmacèutiques per minimitzar la propagació del covid-19 entre la població”. Al document, els experts afirmaven que "durant la fase de mitigació, les cancel·lacions de reunions massives […] poden reduir la transmissió del virus" afegint-hi "mesures de distanciament interpersonal per evitar aglomeracions, i mesures organizatives, com ara l’anul·lació, ajornament o reorganització d’actes".
El destacat expert Antoni Trilla havia dit el 22 de gener a La Vanguardia que "estem preparats". Un mes després seguia assegurant que la situació "estava controlada". L’1 de febrer, l’aleshores encara responsable de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, afirmava que el coronavirus "difícilment es podria convertir en un problema de salut pública" i aquell dia 26, conegut un primer mort a València, va arribar a dir que "la grip ens preocupa molt més". L’11 de febrer l’Oriol Mitjà havia dit a RAC1 que "la taxa de letalitat és semblant a la de la grip" (sic). Un dia més tard es cancel·lava el Mobile World Congress, i el Robert Koch-Institut alemany alertava sobre el perill de propagació del virus "en forma de pandèmia a escala global". Lluny del cofoisme català, l’experta Jennifer Nuzzo del Centre Johns Hopkins havia dit al gener que calia "preparar-se per al pitjor". Fins a finals de febrer, l’ECDC havia publicat 33 documents amb informacions sobre el virus i mesures de contingència. Encara el 10 de març, amb centenars de casos a Catalunya, la consellera Alba Vergés s’entossudia a dir que "no estem en zona de risc".
Die Welt va considerar nefasta la gestió de les setmanes perdudes a Alemanya. La conseqüència, 8.200 morts a l’escriure aquest article, molts menys que a casa nostra. La mortalitat és de 9,99 per 100.000 habitants, molt per sota dels 61,54 d’Espanya i els 155,32 de Catalunya, segons les confuses dades de Salut, enmig d’un ball de xifres que no és aliè a l’Estat.
Durant les setmanes perdudes, les declaracions de responsables polítics i experts amb sou públic van causar una falsa impressió de seguretat a la gent, que no va prendre precaucions. Molts milers ho han pagat amb la vida. Quan es va tancar tot, ja era massa tard, i ara els danys per a l’economia són catastròfics. Una estratègia moral equivocada. Ara amaina la primera onada i arriben temps de valoracions. Hi ha el jurament hipocràtic dels que són metges, així com la vocació de servei a la ciutadania de qualsevol càrrec públic. El més bàsic de tot, protegir les vides dels ciutadans. El Pla de Salut Pública del 2017, ignorat però en vigor, feia especial èmfasi en una “gestió adequada de la comunicació” que evités en tot moment “generar estats de confusió i desconfiança”.
Davant la magnitud de la tragèdia, quina confiança poden tenir els ciutadans en la gestió d’uns dirigents d’ètica dubtosa? ¿Estan preparats per fer front a futures onades, crisis, pandèmies? Fa uns dies va ser Santa Rita, patrona dels impossibles, de gran devoció en temps d’incertesa.
