ADA COLAU

M'AIXECARÉ MÉS D'HORA del que és habitual, a dos quarts de set del matí, perquè a les vuit he de ser a la plaça de la catedral de Barcelona. Allà portarem a terme una de les quatre accions que el moviment dels indignats ha organitzat en contra de les males pràctiques bancàries. I no hi aniré sola. Com que m'ha fallat el cangur, el meu fill d'un any vindrà amb mi. De fet, ja ha hagut de venir altres vegades a alguna acció de la PAH i la veritat és que li agrada molt. Tot i això, ell marxarà al cap d'una hora amb la meva sogra perquè jo em quedaré a la plaça fins que l'entitat bancària assumeixi algun compromís amb nosaltres. Si tot va bé, pels volts de les dues podré dinar. Suposo que farem un menú o un entrepà pel centre amb els companys activistes. Quan acabem, marxaré ràpid cap a la feina. Treballo a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i avui, excepcionalment, puc fer horari de tardes. I és que l'Observatori participarà en el simulacre de judici popular a la banca que diverses organitzacions faran davant de les dues torres que La Caixa té a l'avinguda Diagonal. Tinc molta sort, perquè ja sigui com a treballadora o com a activista, sempre dedico el meu temps a lluitar pels meus ideals. I tot això sense perdre de vista la meva família, perquè quan s'acabi l'acte marxaré cap a casa a gaudir del meu fill. Hi arribaré a les vuit del vespre, l'hora que l'acostumo a banyar. Li donaré el sopar, mentre jo també menjo alguna cosa, i el posaré a dormir. I suposo que, com sempre, ja em quedaré adormida jo també.