Actuem contra la buidor dels joves
La quantitat de joves amb malestars emocionals molt greus creix a un ritme alarmant. Tant, que les institucions que les han d'atendre i els sanitaris reclamen recursos com mai per cuidar les protagonistes d'aquesta problemàtica, que en segons quins entorns sembla una epidèmia.
Si identifiquem l'origen del problema i els seus desencadenants podrem actuar de forma preventiva i no només de forma reactiva, com la urgència d'ara ens impel·leix a fer.
Situo l'origen de gran part dels malestars amb conseqüències greus per als joves en sentiments de buidor i frustració. Aquests són, a parer meu, els motors de molts desequilibris emocionals i conductes lesives. Què engega aquests motors? És importantíssim poder identificar els factors desencadenants d'aquests sentiments per poder-los combatre. Són factors diversos, però n'hi ha dos que ara vull posar sobre la taula, perquè per algun lloc hem de començar a prendre'ns el tema seriosament, i els he triat perquè com a societat tenim instruments per actuar des d'ara sobre cadascun d'ells i així corregir el rumb. Ha de quedar clar que no són els únics i que no expliquen els casos de molts adolescents, i d'altres sí.
Un dels dos factors és de tipus social. L'altre, de naturalesa educativa.
El primer, l'excés de connexió digital. El segon, un estil parental massa complaent.
Pel que fa a l'excessiva connexió digital, hi ha molta evidència que es tradueix en malestar mental i emocional. Entre els efectes nocius hi ha el perjudici en la capacitat d'aprofundir i de concentrar-se. Inundats d'informació, els joves perden la capacitat d'anar a fons en l'anàlisi i la reflexió. Temptats constantment per estímuls interessants, no es poden concentrar més de tres minuts seguits.
Molts deixen de ser capaços d'acabar la lectura de llibres. La lectura digital té mecanismes diferents de l'analògica: per exemple, el moviment ocular és un altre, a la recerca de peces d'informació. S'acostumen a una lectura superficial i brevíssima i perden capacitat de comprensió lectora.
Tot plegat fa que molts nois i noies pateixin descensos acusats del rendiment acadèmic.
Els continguts trivials, si no tòxics, que ocupen la seva atenció durant hores absorbeixen molt de temps que no es dedica a activitats més profundament satisfactòries: aprendre, materialitzar i fer coses en contacte amb altres persones. I, d'altra banda, hi ha el fet que projectar-se a les xarxes socials pot causar angoixa davant la falta de reaccions positives dels altres i davant les crítiques. I, sobretot, hi ha el factor comparatiu. Fins abans de la irrupció de les xarxes digitals la comparació era amb un nombre limitat de persones properes. En el món hiperconnectat la comparació no es pot sostenir: sempre hi haurà algú més graciós, més atractiu, més espavilat o amb una vida aparentment més interessant.
Passa també que les xarxes socials exploten el biaix de negativitat que tenim els humans: fem més atenció als continguts negatius. Els continguts que destaquen els conflictes i els perills són els més compartits, i això genera un estat d'inquietud difusa permanent i l'hàbit de pensar que el món és un lloc hostil. Aquest estat implica que els joves es vagin situant en el paper de víctimes, més atents als problemes que a les solucions, i que cada vegada trobin més motius per estar intranquils i insatisfets.
D'altra banda, hi ha un factor generador de malestar de tipus educatiu. Es desglossa en diversos fets. Un, que els joves, en general, fora d'estudiar no han de procurar gran cosa per si mateixos. La majoria tenen les necessitats bàsiques cobertes per la família i se'ls exigeix molt poca participació en els assumptes col·lectius (familiars i comunitaris).
L'altre, que certs pares fan créixer el narcisisme dels fills durant la infantesa repetint-los que són molt especials sense que això tingui cap connexió amb el que aconsegueixen o amb cap habilitat que posin en joc per aconseguir res. Els infants necessiten afecte, suport, atenció i límits, així com visions realistes de qui són i on es troben en el seu progrés. Sense això, sobredimensionen el seu jo, però la seva autoestima no té un fonament sòlid, perquè no està basada en la percepció real de les seves capacitats, i quan ells mateixos es contrasten amb altres persones que, a més, a les xarxes socials es projecten sobredimensionades, no resisteixen la comparació. A això cal sumar-hi que molts s'han acostumat a trobar els seus objectius excessivament facilitats, a tenir respostes positives a quasi tots els seus desitjos i a ser el centre de les atencions dels altres. Això fa que quan han de fer un esforç important per superar una prova o quan els abandona una primera parella no sàpiguen sobreposar-s'hi per falta de costum.
Tot plegat condueix molts joves a una forma inèdita d'infelicitat: la buidor que provoca la desconnexió amb el propi sentit del viure. A aquests elements de malestar hi hem d'afegir altres causes que en molts casos compten: la primera és la desesperança respecte a les oportunitats que el futur els ofereix, i d'altres que s'hi sumen són la por al canvi climàtic, la pressió social, problemes familiars, dificultats econòmiques per fer vida pel seu compte, el desinterès dels continguts acadèmics i problemes intrínsecs de salut mental.
Tot plegat, factors que fan que puguem entendre perfectament el seu malestar.
És hora de treballar per corregir les causes de malestar que estiguin al nostre abast. Hi ha dues eines que caldria posar en marxa urgentment: plans transversals per preservar el benestar digital i formació als pares perquè siguin hàbils educant, ja que les famílies ho tenen cada vegada més difícil: molts pares, volent-ho fer bé, no se'n surten com desitjarien perquè el món digital torpedina la seva funció. Tant els plans transversals com la formació parental ajudaran les persones amb infants i adolescents a càrrec a actuar amb bons criteris per protegir-los de la buidor i de la frustració. Per responsabilitat social, cal posar mans a l'obra.
