Actuar contra el negacionisme

Les autoritats de Berlín han decidit prohibir diverses manifestacions dites “anticoronavirus” previstes per a aquest cap de setmana, entre elles una convocada per grups que neguen l'existència de la pandèmia (les altres potser no arriben al negacionisme, però es manifesten contra les mesures sanitàries i de seguretat adoptades per frenar l'expansió del virus). Entre les entitats convocants, com succeeix sempre amb els negacionistes del covid-19, hi havia organitzacions d'extrema dreta i simpatitzants i/o nostàlgics del Tercer Reich. Aquest personal han posat immediatament el crit al cel pel que consideren un atemptat contra les seves llibertats d'expressió i de manifestació, mentre per una altra banda han fet el que solen fer: amenaçar amb actes de violència, especialment dirigits en aquesta ocasió contra la policia. La resposta del responsable d'Interior de la ciutat-estat de Berlín, Andreas Geisel, ha estat ferma: “No és una decisió contra la llibertat de reunió, és una decisió a favor del control de la infecció”. I ha afegit: “No estic disposat a acceptar que Berlín sigui utilitzat per segona vegada com a escenari per negacionistes del coronavirus, ciutadans del Reich [denominació per als neonazis] i extremistes de dreta” (ja hi va haver una altra manifestació de les mateixes característiques a la ciutat el dia 1 d'agost). El missatge és prou clar: una vegada potser sí; dues, ja no.

Aquesta claredat es troba a faltar a l'estat espanyol, on els col·legis de metges s'han de veure demanant als governs (el de Madrid i els autonòmics) més esforç per frenar el negacionisme de la pandèmia, que campa a lloure com sempre ha fet, a Espanya (i a Catalunya, i a Balears), tota iniciativa vinculada amb la ultradreta. Aquí, aquest tipus de personal sol tenir carta blanca (i impunitat, quan les conseqüències de les seves actuacions són delictives) per actuar una vegada, dues i tantes com vulgui. El passat dia 16 es va produir la grotesca manifestació de la plaça Colón, al mateix temps que un extraviat Miguel Bosé sortia a fer com d'ambaixador del missatge que nega la malaltia, o els seus efectes, i que crida a la desobediència contra les mesures de seguretat. D'aleshores ençà, aquest tipus de manifestacions no han fet més que repetir-se i escampar-se per diversos punts de la geografia hispànica. No cal dir que el seu to acostuma a ser, com a mínim, intimidatori, i que sempre van decorades amb una gran profusió de banderam rojigualda.

Com sempre, reclamen llibertat i desobediència aquells que detesten totes dues coses quan les practiquen els altres. S'aprofiten dels fonaments de la democràcia aquells que precisament volen embarrar aquests fonaments i pervertir la democràcia fins a convertir-la en un autoritarisme mal disfressat, en el seu benefici. Però el respecte a la democràcia no pot passar per consentir aquest tipus de discursos, sinó justament per identificar-los, aïllar-los i impedir que prosperin. Per molt que xisclin, insultin, amenacin. Berlín ofereix un bon exemple.