Activats i dividits

BarcelonaDe motius n'hi havia sobradament per a la desmobilització. Tot i això, un cop més, milers de persones han tornat a sortir a manifestar-se per la independència recordant que el conflicte pot estar latent però en cap cas no està resolt. Malgrat la decepció de molts i la irritació amb els que van crear expectatives que no van complir, a pesar dels errors i de la falta d'una estratègia comuna dels partits que comparteixen govern. Malgrat tot, milers de persones han sortit al carrer convocades per l'ANC i Òmnium, que molt cordialment han posat en evidència discursos antagònics. Xavier Antich, amb la legitimitat dels seus 190.000 socis, posava Òmnium a la posició de sortida "d'un nou cicle per a la resolució democràtica del conflicte polític" i advertia contra "els discursos populistes de l'antipolítica". Minuts després, Dolors Feliu posava l'ANC al davant d'una exigència clara: "Independència o eleccions", i avançava la disposició de construir una llista cívica al marge dels partits polítics.

L'èxit d'assistència obliga els partits independentistes a reflexionar. D'una banda, sobre el replegament de molts sobiranistes; de l'altra, sobre la capacitat de mobilització i la impaciència i frustració de molts altres. Junts pot sumar-se l'èxit de la manifestació malgrat ser a fora i a dins del Govern alhora. ERC necessita que la taula de negociació doni resultats, però la història ens diu que els governs de Madrid sempre deixen sense oxigen els pragmàtics.