Acrònims i pictogrames

Una de les tantes fotografies que ens va deixar el terratrèmol i el tsunami del Japó va ser la d'una imatge aèria d'un parell d'edificis envoltats de runa. Al terrat d'un dels edificis algú havia fet servir llençols per dibuixar tres lletres immenses: SOS.

Més enllà del desconcert per la tragèdia, veient aquella imatge em vaig preguntar per què en lloc de la paraula equivalent a auxili en japonès havien decidit posar aquest símbol internacional. Era perquè SOS era més curt i fàcil de representar? Ho feien per si els equips de rescat eren d'origen internacional? O era simplement perquè al Japó hi ha la convenció de comunicar-se amb el SOS occidental en cas d'emergència?

No en tinc la resposta, però he de dir que després d'aquesta successió de pensaments em vaig sorprendre a mi mateixa preguntant-me què escriuria jo en una teulada si em trobés en una situació de necessitat en terres catalanes. Perquè amb els nostres ajut , socors i auxili (no sé ben bé per què) mai m'hi he sentit còmoda. Suposo que tiraria per la via fàcil i per estalviar llençols hi posaria un SOS, que a més de ser internacional (per si els equips de rescat ens venien de Madrid), es pot llegir tant del dret com de cap per avall (per si no sabem de quin costat vindrà l'helicòpter).

SOS, més enllà dels arrossos, és la representació alfabètica d'una senyal de socors sonora en codi Morse: tres curts, tres llargs, tres curts (· · · - - - · · ·). Aquesta seqüència, que els alemanys van començar a utilitzar l'any 1905 i poc després es va aprovar internacionalment, es va dissenyar per a ser retransmesa telegràficament en cas d'emergència i es va escollir perquè era fàcil d'emetre repetidament i fàcil d'interpretar. Tot i que inicialment es va crear com una seqüència contínua, sense espais, i per tant sense un equivalent alfabètic directe, ben aviat es va traduir com a SOS. Més endavant, i per ajudar a recordar-la, els angloparlants la van associar a frases com Save our souls o Save our ship (salveu les nostres ànimes, salveu el nostre vaixell).

Així doncs, tot i que ho sembli, SOS no és un acrònim, sinó un retroacrònim: primer van ser les sigles, i després es van buscar els mots que li podrien correspondre. Com aquell senyor -per dir-ho d'alguna manera- que fa vint anys, i després de ser president de l'Atlètic de Madrid, va muntar un partit polític adjudicant una paraula a cadascuna de les tres lletres del seu cognom.

En el món dels acrònims hi ha una gran quantitat de variants. Un dels més antics que es coneixen és el grec ????? (Ichthus), que representa les inicials de Jesús Crist, Fill de Déu, Salvador. En la seva forma escrita, Ichthus, que vol dir peix, potser no hauria durat més d'una civilització, però els cristians de seguida el van representar simbòlicament amb dos arcs creuats formant el dibuix simplificat d'un peix, traspassant d'aquesta manera totes les barreres lingüístiques. Antigament, quan els cristians eren perseguits per l'Imperi Romà, el símbol del peix es feia servir com a senyal secreta per distingir amics i enemics. Sembla que quan un cristià es topava amb un desconegut, feia el possible per dibuixar un arc, a la sorra del camí o, durant l'encaixada de mans, a la mà del desconegut. Si aquest li responia dibuixant un segon arc, contraposat, formant el peix, tots dos sabien que eren fora de perill. Avui dia ja no cal amagar el peix, i la meitat dels americans el porten enganxat al cul del cotxe, una mica com el nostre burro català, però amb un tros més d'història.

Els acrònims actuals són cada vegada més translingüístics , no sempre a través de la seva simbolització. Simplement traspassen fronteres idiomàtiques perquè cada vegada tendim més a incorporar-los sense miraments: des del VHS fins al DVD, des de l'USB fins al PDF, una gran part dels acrònims que utilitzem a diari ens arriben de la llengua anglesa i moltes vegades ni tan sols sabem quines paraules substitueixen. Qui sap d'on ve el ROM del CD-ROM? I el SIM de la targeta dels mòbils?

La majoria dels acrònims tecnològics que utilitzem estan pensats per economitzar. Gràcies a ells, en lloc de dir: "Passa'm el bus universal en sèrie", podem dir: "Passa'm l'USB". I en lloc de dir: "Ja tinc línia d'abonat digital asimètrica!", diem: "Ja tinc ADSL!"

I, esclar, cada cop hi ha més gent que, acostumada a fer servir tantes sigles, quan es troba amb l'espai reduït d'un missatge de mòbil o quan escriu un correu electrònic amb presses tendeix a acronimitzar cada vegada més el llenguatge. Per demanar explicacions sobre alguna cosa n'hi ha prou amb un pq? I si la resposta satisfà, es tecleja un mb!

El perill és que d'aquí a uns anys aquests pseudoacrònims de nova generació s'oralitzin i comencem a anar pel món exclamant pe-cu? en lloc de per què? I ema-be en lloc de molt bé .

Esperem que no calgui arribar tan lluny, que una cosa és estalviar paraules i l'altra és mutilar-les sense miraments.