Acostar els EUA i la Xina

La relació entre els EUA i la Xina està en el seu punt més baix en dècades. Després de la cimera bilateral del març a Alaska –les primeres converses d'alt nivell d'ençà que el president Joe Biden va assumir el càrrec, i en les quals el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, i l'assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, van intercanviar pulles en públic amb les autoritats xineses– no està gens clar que la nova administració nord-americana entengui el que ha de fer perquè revifin. Sembla que ara l'esperança està posada en la capacitat de John Kerry, l'enviat especial dels EUA per al clima, per establir una bona sintonia amb el seu homòleg xinès en les imminents converses sobre un àmbit en què les dues parts han manifestat tenir voluntat de cooperació.

Però potser cal un diàleg molt més ampli. En l'última reunió del Diàleg Estratègic i Econòmic entre els Estats Units i la Xina, realitzada a Pequín el 2016, la gran delegació nord-americana, liderada conjuntament pels secretaris d'Estat i del Tresor, va incloure funcionaris responsables de temes com la política climàtica, la salut dels oceans, el contraterrorisme, la no-proliferació, la seguretat alimentària i les pràctiques de cadenes de subministraments de minerals. Es van tancar acords en totes les àrees. Però si aquest tipus de diàleg ampli entre els Estats Units i la Xina es dugués a terme avui, ¿quin aspecte tindria l'equip nord-americà?

Al costat de Blinken hi seuria la secretària del Tresor, Janet Yellen. I la comitiva inclouria diverses dones més: la secretària de Comerç, Gina Raimondo; la representant comercial, Katherine Tai; la presidenta del Consell d'Assessors Econòmics, Cecilia Rouse; l'assessora nacional sobre Clima de la Casa Blanca, Gina McCarthy, i Samantha Power com a administradora de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional. També hi serien l'administrador de l'Agència de Protecció Ambiental, Michael Regan; el secretari de Salut i Serveis Humans, Xavier Becerra, i el procurador general, Merrick Garland.

Un grup tan divers de funcionaris nord-americans –més de la meitat dones– davant d'una falange d'homes xinesos conformaria un panorama curiós. Però no és només una qüestió d'òptica: ubicar un grup més divers, que inclogui moltes dones excepcionalment qualificades, podria servir per canviar el to de les discussions i trencar l'estancament.

En el mateix sentit, Estats Units podria proposar un diàleg bilateral exclusivament sobre qüestions vinculades a la ciberseguretat i la privacitat de dades, juntament amb diàlegs planificats sobre temes com el canvi climàtic. Aquí novament les dones dominarien en la banda nord-americana de la taula. Entre elles hi hauria Anne Neuberger (assessora adjunta de Seguretat Nacional per a Tecnologia Cibernètica i Emergent), Jen Easterly (directora nacional de Cibernètica) i Mieke Eoyang (subsecretària adjunta de Defensa per a Polítiques Cibernètiques). Shannon Coe, Jennifer Daskal, Melanie Hart i Cynthia Carras també hi serien presents.

Que aquestes dones siguin la cara pública de la meitat nord-americana d'un diàleg sobre polítiques cibernètiques entre els Estats Units i la Xina seria bo per a les dones de tot arreu. Així mateix, la recerca simultània de múltiples diàlegs selectius ressaltaria la complexitat de la relació bilateral i la importància de la cooperació en una àmplia gamma de qüestions.

Sens dubte, el simple fet de reemplaçar funcionaris homes per dones no aportarà harmonia a les relacions sino-americanes. Només cal preguntar-ho a la viceprimera ministra canadenca, Chrystia Freeland, atrapada fa molt de temps en unes negociacions dures i improductives per alliberar Michael Spavor i Michael Kovrig, que van ser arrestats a la Xina i acusats d'espionatge, en una aparent represàlia per la detenció, per part del Canadà, de Meng Wanzhou, el director de finances de Huawei, a petició dels Estats Units.

Però les dones poden estar molt ben preparades per al tipus de construcció de relacions que exigeix una política exterior efectiva. Com Biden sap molt bé, la política exterior –com la política en termes més amplis– es construeix no només a la taula de negociacions, sinó també durant un dinar informal i trobant interessos i identitats comuns.

Quan era secretària d'Estat, Hillary Clinton va forjar una relació amb el seu homòleg xinès, Dai Bingguo, basada en part en el seu compromís compartit amb els fills i néts. Aquesta relació va ajudar Estats Units i la Xina a capejar una important crisi diplomàtica. Ara mateix, forjar aquestes relacions –essencials per fomentar la confiança entre els alts funcionaris– hauria de ser una prioritat màxima dels líders nord-americans, més enllà del gènere. Un esforç d'aquestes característiques podria basar-se en els llaços que es creen a través de diàlegs no oficials.

Per exemple, mentre es desenvolupava la cimera d'Alaska, dones d'Estats Units, la Xina i Europa es van reunir via Zoom per a una discussió privada sobre la censura a internet. Aquest grup –que incloïa múltiples generacions de funcionàries de govern, acadèmiques, líders empresarials, inversores i periodistes– es reuneix regularment per mantenir converses franques i extraoficials sobre els temes més urgents de l'actualitat, des de les noves empreses d'intel·ligència artificial fins als controls de les exportacions i la biotecnologia. Aquestes relacions podrien resultar molt útils als governs.

Com ha observat John Kerry, Estats Units mai acceptarà les violacions dels drets humans i els abusos comercials a canvi de cooperació climàtica per part de la Xina. És l'estratègia correcta. Però la cooperació en matèria de canvi climàtic –així com sobre pandèmies, delictes cibernètics i altres amenaces compartides– segueix sent crucial. Només amb un diàleg ampli (o múltiple), liderat per un conjunt divers de persones i fortificat per relacions personals més profundes, Estats Units pot trobar l'equilibri adequat entre el conflicte i la cooperació en la seva relació amb la Xina.

Anne-Marie Slaughter és presidenta del 'think tank' New America i catedràtica emèrita d'afers internacionals a la Universitat de Princeton.

Samm Sacks és membre especialitzada en polítiques cibernètiques de New America i membre del Paul Tsai China Center de la Facultat de Dret de la Universitat de Yale.

Copyright Project Syndicate