“El achaque del racismo”
Les repercussions de la mort de George Floyd s’han allunyat del més estricte problema del racisme per derivar en la iconoclàstia. Tant de bo no es perdi el debat important. De fet, no cal patir, perquè segur que “la xacra del racisme” torna amb la pròxima mort per abús policial (sempre que algú la gravi, esclar).
Fins fa poc, una xacra era un mal físic adquirit com a conseqüència d’una malaltia o, sobretot, pel simple pas del temps. És el que en castellà es coneix com a achaque. “Les xacres de la vellesa”. El que ha passat és que, en català, d’aquest significat hem lliscat cap al de vici o tara moral, que, sospitosament, és el que té el castellà lacra. Volíem tenir lacras i el que hem trobat que s’hi assembla més són les xacres. Però xacra té el mateix origen que achaque, l’àrab saka, que vol dir queixa. Amb tot, l’associem a la lacra. I que català que sona, xacra! És la paradoxa de la ultracorrecció: per no fer servir un castellanisme flagrant ens inventem coses i igualment arraconem el que havíem dit sempre.
Tant li fa que tinguem flagells o plagues, la xacra se’ls menja amb patates. Tant és així que el diccionari normatiu ja ha acceptat aquest significat. A més, gràcies a la correcció política, les veritables xacres, les dels vells, no paren de perdre punts. Per exemple, aquesta setmana, que Jordi Pujol ha fet 90 anys, els que s’han atrevit a parlar de vellesa només han dit que té “les pèrdues pròpies de l’edat”. Hi tenim poc a fer.
Hi xalem molt, ampliant significats per influència forana. Potser passarà el mateix amb vigília; aquest cop, però, per l’anglès. Aquests dies, en moltes ciutats dels EUA s’han fet vigils per George Floyd, concentracions silencioses que poden tenir l’objectiu de pregar o fer una protesta política. En aquest cas, potser totes dues coses. ¿Aquí també podem fer aquestes vigílies? D’entrada, diria que el que s’hi assembla més no és vigília sinó vetlla, com la vetlla pasqual, per entendre’ns, tot i que, sorprenentment, el diccionari normatiu diu que les celebracions litúrgiques són vigílies. Tant vigília com vetlla tenen el doble significat de “dia abans” i “d’acció d’estar despert” però tendim a donar el primer significat a la primera i el segon a la segona. Ara bé, per més que els dos significats es toquin i es barregin, cap dels dos ha passat a ser sinònim de manifestació o protesta. Per això, ara com ara, potser la millor traducció de vigil seria concentració nocturna.
Tampoc xoc tenia el sentit d’impacte social o emocional, però “el xoc del coronavirus” no ens el traiem de sobre. Entre dues coses (o dues persones) hi pot haver un xoc, sí, i podem quedar en estat de xoc, que ja és un calc de shock. Però allà també parlen del “xoc del petroli dels 70 “(la pujada sobtada del preu) o del “xoc del coronavirus”. Ja ho sabem, no és època de subtileses. Si el lliscament és fàcil, l’atracció és fatal.