Els acceleradors dels feminicidis

Aquestes darreres setmanes és constant la pregunta sobre l’augment dels feminicidis. I la resposta no es deu a un sol factor, sinó a la interacció de diversos elements –algun d’estructural i altres d’individuals.

De fet, quan treballem amb l’anàlisi dels casos de violència masclista en l’àmbit de la parella, treballem amb factors de risc que per si sols no ens donen la raó d’un assassinat, i cal que analitzem amb profunditat la interacció i combinació de diversos factors (com la història personal de l’assassí, la relació de parella, o els elements que construeixen el que en podríem dir la ideologia de l’agressor).

Una manera clara d’analitzar els feminicidis és el símil amb una fórmula química: té una sèrie d’elements comuns (presents en la majoria de casos) als quals se sumen uns acceleradors, que acaben sent catalitzadors per a la reacció final (en aquest cas, l’assassinat).

Per tant, hi ha una sèrie d’elements que conformen la fórmula base de la major part de feminicidis (l’agressor sent que perd el control sobre la seva dona perquè ella li proposa trencar la relació, perquè l’agressor és coneixedor que la dona té una nova parella, l’escalada de la violència...), però n’hi ha d’altres que apareixen i que són de naturalesa més contextual o estructural i que impacten en la reacció química afegint-hi més pressió.

En aquest sentit, hi ha tres elements que són claus per entendre el moment actual:

1. Més límits a la violència: una major consciència social a través de la prevenció és clau. Així, les dones i el seu entorn identifiquen la violència, i és més probable que vulguin acabar amb aquell infern. Per tant, hi ha més situacions en què l’agressor sent que perd el control, i, de fet, la mitjana d’anys de les relacions violentes disminueix. Davant d’aquesta resistència, l’home es pot mostrar més violent perquè sent que perd la seva dona.
2. Ideologia: La violència latent i prèvia es pot veure reforçada a través d’uns entorns que cada cop ocupen més espai públic i que alimenten el negacionisme, l’odi a les dones i el rebuig directe a la igualtat. Aquesta reedició del masclisme sobretot a les xarxes alimenta pensaments com ara que les dones fan la vida impossible als homes, que els homes estan en perill i fins i tot que se les ha d’alliçonar. Justificant la violència per recuperar els privilegis perduts. Per tant, els assassins troben refugi i reforç en aquesta croada contra aquella mala dona que els vol rebentar la vida.
3. Vacances: un moment temporal d’alt voltatge. Després de les vacances es produeix un augment de separacions perquè la convivència genera tensions i quan desapareix la quotidianitat també desapareixen els moments de distensió (com la feina, trobades amb amistats o l’esport). I a l’estiu, en una relació violenta s’intensifica exponencialment l’acumulació dels moments violents.

Cal analitzar els factors de cada feminicidi per identificar-ne els acceleradors i neutralitzar-los. Només així podrem confrontar aquesta xacra masclista tan terrible que no cessa.