Acceleració

Avui s’acaba un estiu polític estrany, potser el més curt dels últims anys i anunciant una acceleració inèdita. Quan el govern i el Parlament jugaven al gat i la rata amb el calendari d’aprovació de la llei del referèndum per intentar controlar el calendari, un atemptat islamista va irrompre salvatgement i va congelar el temps. Avui, el parèntesi sembla tancat i el formiguer polític torna a estar actiu i nerviós tant a Barcelona com a Madrid. Els telèfons mòbils es requisen encara abans de les reunions pel convenciment que estan punxats i hi ha moltes preguntes. El xoc del qual hem parlat durant anys es produirà la setmana vinent. D’entrada, amb l’aprovació de la llei del referèndum i la convocatòria immediata de la consulta, que provocaran la reacció urgent de l’Estat amb el govern espanyol i el TC. S’obriran aleshores moltes incògnites sobre com es desenvoluparan els esdeveniments i hi ha tantes respostes com interlocutors. Caldrà veure la situació de Carme Forcadell, quina reacció de protesta es demana als ciutadans i quin és el grau de mobilització. És de preveure que hi haurà intoxicacions i sortiran informacions sobre corrupció. El grau d’incertesa és gran i una de les preguntes fonamentals és quan s’aprovarà la llei de “transitorietat jurídica i fundacional de la República”, que alguns interpreten com una eina per garantir la celebració del referèndum i la participació del no que aporti el quòrum necessari, i altres somien veure transformada en una declaració unilateral d’independència.