¡Acabem amb el 'Nou Camp'! (1961)

D’Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917-1990) al setmanari Barça (12-I-1961). De l’arxiu de Xavier G. Luque, que ha estat professor d’història del periodisme esportiu en el màster de la UPF. [Traducció pròpia.] La inauguració el 1957 de l’estadi del Barcelona en antics terrenys agrícoles i d’una bòbila de Can Planes va esperonar un debat sobre com anomenar la nova instal·lació. Tant si era Nou Camp com Camp Nou ara ja s’havia fet vell.

Som una mica responsables del nom –que no és pas nom– que de manera gairebé general s'ha donat a l’Estadi del Futbol Club Barcelona. Llegeixin vostès la premsa d’arreu d’Espanya, escoltin les emissores de ràdio i veuran i sentiran les dues paraules que, a manca de cosa millor o més clara, més d’acord amb el pas del temps, anomenen a l’estadi blaugrana: Nou Camp. Hem dit que érem una mica responsables del nom, per no dir que ho som del tot. Va ser la nostra revista, que va néixer quasi amb la construcció de la meravellosa instal·lació esportiva, la que una setmana i altra va dedicar espai, fe i entusiasme a l’obra que s’anava aixecant. Va ser aquesta revista Barça la que va començar parlant del Nou Camp, i així seguim fins que en unes jornades inoblidables de fervor barcelonista inigualat va començar a botar la pilota damunt la seva gespa. [...] Allò tan bonic que era el Nou Camp pels milers i milers de visitants de les obres, amb la seva esperança en els destins del club que porta el nom de la nostra estimada ciutat. Allò que era el Nou Camp mentre s’estava construint. Després, per a nosaltres, ja no... Per què? Per una qüestió purament gramatical... És per això que mai més, aquí, ni nosaltres ni ningú ha anomenat Nou Camp a l’estadi. Tornem, doncs, les coses al seu lloc i respectem com cal la gramàtica. Nou Camp era correcte mentre s’aixecava l’estadi, perquè de fet era una síntesi de frases apassionades d’aquell temps: “farem un nou camp”, “construirem un nou camp”. Però un cop acabat, quan ja és una realitat i ja s'hi fan partits, abandonant l’històric de les Corts, que és el “camp vell”, l’estadi passa a ser el Camp Nou. Així és com cal anomenar-lo per parlar correctament i en propietat... Considerant que és una anomalia gramatical dir Nou Camp ara, nosaltres anomenarem l’estadi, d'ara endavant, Camp Nou. Així servirem la necessitat de donar nom al camp i no perjudicarem la gramàtica. I ho farem per seguir el corrent, perquè, malgrat que sigui nostra la paternitat del nom, no ens sentim pas orgullosos ni de Nou Camp ni de Camp Nou. No és el que voldríem per a aquesta obra superba, ni res no expressa. A més, aquest nou ja ha deixat de ser-ho com a novetat i deixarà de ser-ho com a flamant, com a recent, com a cosa física. Només té sentit en relació amb l’antic camp de les Corts que un dia pot desaparèixer, i ni aquest punt de referència existirà per justificar el nom. Serà com la plaça Nova, en el cor de la Barcelona emmurallada, que de petits no compreníem com podia ser tan vella. Però mentre no es resolgui seriosament i de manera definitiva aquest problema del nom, no atemptem a les severes i immutables normes gramaticals. Serà per nosaltres el Camp Nou i no el Nou Camp. I si volen seguir-nos, des de les seves tombes ens ho agrairan els constructors de l’idioma.