Les cinc activistes que van ser enganyades per un policia nacional infiltrat als seus moviments socials han interposat una querella contra ell, perquè va mantenir-hi “relacions sexo-afectives” per treure’ls informació. La querella és per “abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils”. Avui hi ha convocada una manifestació amb el lema “Espionatge sense escrúpols, solidaritat sense límits”, tot i que l’espionatge, esclar, no pot tenir escrúpols o no seria espionatge.
Tot em sembla correcte, en la querella, excepte els “abusos sexuals”. Per què abusos sexuals? Com que elles van estar d’acord en aquesta “relació sexo-afectiva”, entenc que l’acusen d’abusador sexual perquè va mentir. Però ¿mentir per endur-se’n algú al catre o a l’altar és abús sexual? Llavors val més plegar, perquè no hi ha prou presons. Em sembla repugnant que l’Estat es gasti diners en infiltrar un policia en moviments pacífics. Em sembla trist haver de mentir per tenir sexe. Però no podem dir que el que ha fet el poli (dolent, en aquest cas) és abús sexual. ¿La prostituta que treu informació al capo de la droga n’està abusant sexualment? ¿La dona que a la primera cita de Tinder amaga l’edat i dona un nom fals està abusant sexualment de l’home amb qui ha quedat? ¿I el que es fa passar per ric sense ser-ho? ¿I el pare de família que es treu l’anell de casat per anar a la sauna gai abusa sexualment del manso que es lliga? ¿Si en lloc de ser un policia infiltrat fos una dona policia la que hagués tingut “relacions sexo-afectives” amb homes activistes estaríem també parlant d’abús sexual?
Entenc molt bé que les cinc dones enganyades ara se sentin del tot brutes i traïdes. Que es morin de ràbia pensant en aquelles cigarretes compartides al llit mentre ell potser deia, vehement, que “hem d’estar unidis i decididis”. Però l’abús sexual és un fet concret, gravíssim, que no es pot banalitzar.
