Llegeixo l’article d’Ana Polo, on explica que va ser “víctima d’abusos” per part de Quim Morales, director del programa on feia d’estudiant en pràctiques. “Vaig estar quatre anys treballant al mateix programa que el meu abusador”, escriu “sota l’embruix d’una espècie de síndrome d’Estocolm”. Ell respon: “No la vaig agredir. Bé, si ella ho diu, deu ser que sí. Ens vam fer un petó un dia que tornàvem d’un dinar i ja està. Em sap molt greu el mal que li hagi pogut causar i del que jo no n’era conscient”.
Ell diu “ens vam” i no li vaig. I ella, que li va “seguir el corrent”. Això potser va fer que ell pensés que ella volia? I pensant això, devia procurar anar més enllà? Ella ja ha dit que “la situació es va allargar durant tres mesos”. Però, què? Una relació? A l’article, ella també escriu, a propòsit d’aquesta feina: “es veu que calladeta estava més guapa. Que era més mona quan només li reia les gràcies”. Però això no té res a veure amb l’abús, ens banalitza (com quan la denunciant del cas Errejón diu que “s’esperava una nit romàntica”). Una cosa és l’abús, l’altra les nefastes habilitats socials o sexuals. En tot cas, estem parlant d’algú que anys després explica un patiment. I això és un desastre.
Al món de l’entreteniment, moltes dones de la meva generació i anteriors, s’han sentit dir allò de “A qui li has mamat per tenir aquest programa?”. Fins fa molt poc, una dona no podia fer un matinal de ràdio. No era creïble. Dones fent humor? Política? Parlant de vi o de cotxes? Per això totes nosaltres (i tots ells, que també han ensumat baves) vam torejar o rebutjar insinuacions (excepte si ens venien de gust) per part dels nostres caps d’ambdós sexes, vam dimitir en bloc i vam dir-nos que mai ens prostituiríem per un paper o una feina. I sempre, esclar, tenint en compte que vivim a Catalunyeta on el poder que pot tenir el directoret del nostre programet no és el mateix que el de la CNN.
D’insinuacions i de petons en pàrquings, també n’hem rebut i de vegades fet. I d’aquestes insinuacions i petons, per cert, entre la cap i el subaltern o entre el cap i la subalterna o entre la cap i la subalterna o entre el cap i el subaltern n’hi ha que van ser rebutjades i n’hi ha que encara duren.
