Les abaies i el laïcisme a les escoles
A França, la qüestió del laïcisme i el respecte a la llei que prohibeix els símbols religiosos a les escoles públiques ha tornat a prendre protagonisme. Diversos titulars ens informen que el país prohibirà les abaies (túniques musulmanes) a les escoles. Aquesta prohibició, que ha entrat en vigor a l'inici del nou curs escolar, ha generat un tens debat a la societat francesa i ha suscitat diverses reaccions, especialment en la comunitat musulmana, tant a nivell nacional com internacional.
És important assenyalar que la llei prohibeix en l'àmbit de les escoles públiques que els alumnes portin signes o vestimentes que manifestin visiblement la seva pertinença a una religió. Entre els articles prohibits per aquesta llei hi ha el hijab musulmà, la quipà jueva, el turbant sikh i grans creus cristianes, entre altres. Així, la prohibició no se centra exclusivament en símbols pertanyents a la religió musulmana sinó que abasta tot tipus de creences religioses i, per tant, crec que no s'ha de considerar una llei islamòfoba, sinó que més aviat té la intenció de protegir la mirada laica d'alguns estats, com és el cas de França.
Quan hi ha pel mig la religió i les creences individuals, sempre és tot un repte opinar. Encara que un intenti ser primmirat amb les paraules i tractar l'assumpte amb delicadesa, sempre hi haurà qui s'ofendrà per l'existència de perspectives diferents de les seves. Sempre hi haurà lleis amb les quals no estarem d'acord i que no beneficiaran els nostres interessos. La llei de què parlo és una d'aquestes situacions. Sempre he sigut partidària que tothom pugui portar la vestimenta que vulgui mentre no manifesti missatges d'odi explícits. Ara bé, s'ha de comprendre que cada estat té unes lleis i una sèrie de normes que cal respectar si se'n vol formar part. Són regles que podem posar en dubte i debatre amb la finalitat d'arribar a una entesa o acord entre tots. Però no sempre tindrem el que volem i a vegades ens tocarà cedir.
Unes quantes desenes d'alumnes es van negar a acatar aquesta llei argumentant que era islamòfoba, i van armar així un gran enrenou en defensa del seu dret a la llibertat d'expressió. No obstant, no hem d'oblidar que aquest debat tan incòmode no és exclusiu de França. Al Marroc, país amb un 98,7% de musulmans i, per tant, considerat un país musulmà, també s'han implementat restriccions sobre la vestimenta d'algunes alumnes en els centres educatius. El ministeri d'Educació marroquí va prohibir fa uns anys l'ús del niqab a les escoles, argumentant que aquesta peça dificulta la comunicació amb els estudiants i la consecució dels objectius educatius. Fonts pròximes a l'exministre d'Eucació marroquí Mohamed Hassad van comentar que aquesta decisió sorgia del desig de "preservar la independència" de les escoles i la seva "funció pedagògica i intrínseca".
La decisió de prohibir el vel integral a les escoles marroquines també va generar controvèrsia al país, especialment entre els grups islàmics conservadors, que la veuen com una violació de la llibertat de les dones. Els casos de França i el Marroc ens fan concloure que l'esmentada llei no va dirigida exclusivament a la vestimenta musulmana. No tot el que no ens agrada té una intencionalitat discriminatòria o ofensiva cap a un mateix, encara que ho sentim així. En tot cas, la qüestió del laïcisme i les restriccions als símbols religiosos a les escoles públiques és un tema complex que desperta passions i controvèrsies en diferents parts del món, i continuarà generant un gran debat sobre la llibertat religiosa i els valors seculars en l'educació.