El simbolisme de sant Jordi (1994)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article a l’'Avui' (23-IV-1994) de Josep Manyé (Barcelona, 1908-2000), periodista que amb el pseudònim 'Jorge Marin' va fer des de Londres les emissions per a Catalunya de la BBC, única veu en català que es podia oir per ràdio sota el franquisme. Va ser membre del primer Consell Assessor de RTVE a Catalunya elegit pel Parlament el 1980, quan encara no existia TV3.
El nostre Joan Maragall deia que quan un poble elegeix el seu patró, ho fa mogut intuïtivament per quelcom que des del fons del seu subconscient li fa endevinar la imatge que requereix perquè, imitant-la, pugui realitzar la seva missió. Pel que a sant Jordi es refereix, tots els pobles que en el transcurs dels segles l’adoptaren com a patró encarnaren llurs ideals en el sant i simbolitzaren en el drac llurs enemics. Als anglesos, que foren dels primers a fer-ho, els agrada molt esbrinar l’origen de llurs tradicions, i encara que no hi hagi res que ho confirmi, atribueixen a l’emperador Constantí el Gran, nascut a Anglaterra i contemporani de sant Jordi, la decisió de nomenar aquest darrer patró del país, l’any 303. Però si en aquest propòsit guanyaren a catalans i genovesos, aquests en canvi se’ls anticiparen en l’adopció de l’emblema de sant Jordi per a llurs exèrcits. Fou l’any 996 quan Ramon Borrell, comte de Barcelona, adoptà la divisa d’una creu vermella quarterejada, en posar el seu exèrcit sota la protecció de sant Jordi, en assetjar la seva capital, després que se n’havien apoderat els sarraïns. Des d’aquella època, els comtes que el succeïren quarteraren amb la referida creu vermella llur primitiu escut, que estava compost de quatre barres vermelles en camps d’or. Quant als genovesos, es creu que fou en la conquesta de Tortosa efectuada l’any 1148 per les forces combinades de Gènova i del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, quan adoptaren també la Creu de Sant Jordi de les armes d’aquell comte, que tant els distingí i els afavorí dins dels seus Estats. [...] En proclamar Catalunya, en temps de pau, el lliure accés de tota la gent al seu territori, de permetre’ls el lliure trànsit per tot el Principat, i obrir-los lliurement els seus ports, es mostrà en molts aspectes precursora de les modernes lleis internacionals. Amb anterioritat al segle XI, cap poble que avui se sàpiga no havia reconegut en les seves lleis el principi del respecte per la persona i la propietat dels estrangers en terra i en mar. La seva llei Omnes Quippe Naves (que per la seva gran importància i per la insistència amb què posa en relleu el respecte pel ciutadà, sense distinció de nacionalitats, pot ben comparar-se amb l’acta anglesa de l’Habeas Corpus) formava part del famós codi Els Usatges, que compilat i revisat pel comte Ramon Berenguer el Vell passà a ésser durant set segles la base de la Constitució civil de Catalunya. A Anglaterra, apareix després en la famosa Magna Carta una clàusula similar a la de la llei catalana, per la qual s’estipula que “tot comerciant pot entrar i sortir d’Anglaterra i comprar i vendre sense obstacle”. I adoptà més tard, com l’adoptaren primer Catalunya i després Gènova, la Creu de Sant Jordi, protector de totes les rutes, com a símbol d’aquella llibertat de trànsit i comerç. [...] Londres ens ofereix quelcom que és espiritualment més nostre: una de les millors obres en què cristal·litzarien la devoció i el patriotisme dels nostres avantpassats, un dels més bells i valuosos retaules de sant Jordi que existeixen al món. [...] Fou adquirit a inicis de segle pel Victoria and Albert Museum de Londres, on avui figura en lloc prominent entre les més preuades obres. [...]
