Ens ho hem sentit dir tota la vida, ens ho han repetit tant, que els immigrants abaixem el nivell acadèmic del país, que al final ens ho hem cregut. És una llosa feixuga, un prejudici amb el qual ens hem encarat de diferents maneres. N’hi ha que compleixen amb la profecia del fracàs comportant-se com s’espera que ho facin en tant que moros o sudaques, que és el que amaga el molt asèptic “nouvinguts” (nouvinguts amb accent gironí o lleidatà, quines coses!). A l’altre extrem hi ha els que intenten desmuntar l’estigma esforçant-se fins a extrems inhumans, flagel·lant-se si un dia es deixen una geminada o una ce trencada: el petit error demostra la tara congènita per ser “de fora”. Com a alumne no respons només pel teu rendiment individual, sinó que ho fas com a representant d’un col·lectiu en el qual algú t’ha inscrit sense tu haver-ho triat. El teu fracàs farà més sòlid i robust el prejudici, el teu èxit diran que és una excepció i que una flor no porta la primavera. Que algú m’expliqui quantes flors calen per fer esclatar la primavera en el si d’aquest racisme tan enquistat, perquè jo ja porto uns quants anys coneixent excepcions que sempre s’exclouen de la norma fatal del fracàs escolar.
Les mores empollones, brillants i pencaires que hi ha en tantes escoles i instituts de Catalunya ara han tornat a sentir el mantra racista, i no pas en boca del fatxa de torn que ens vol expulsar a tots, sinó d’un senyor secretari de Política Educativa que treballa a les ordres d’una consellera progressista i igualitària. A què es refereix el molt ínclit Garcia Plata quan parla d’alumnat immigrant? Jo tenia entès que els nens eren escolaritzats en igualtat de condicions, però les paraules del secretari demostren que es fan distincions per motius de procedència. On és aquí la molt inclusiva consellera d’Igualtat i Feminismes? I Najat Driouech, que presumeix d’integració perquè li deixen portar mocador al Parlament? O és que l’antiracisme només es practica en mesquites on homes i dones seuen separats? Què coi deu ser, segons Garcia Plata, un “nadiu català”? Els meus fills i els meus nebots, posem per cas, són “nadius catalans” tenint com tenen El Hachmi de primer cognom? En tot cas, el que Garcia Plana vol dir amb les seves declaracions és que nosaltres venim tontos de casa, que som idiotes de naixement i, per això, abaixem el nivell general. Ferrusola i Vandellós, més vius que mai en aquest racisme biologicista en boca d’un govern progressista.
Ja és curiós que es carreguin les culpes del fracàs de la política educativa precisament sobre els alumnes que han de fer més esforços per sobreviure a un sistema que els menysté sistemàticament, que els relega a barracons i centres segregats, que no actua allà on els pares no poden organitzar-se per demanar millores. Un sistema que els maltracta de facto, condemnant-los a escolaritzar-los en les pitjors condicions per després atribuir-los el mal funcionament de tot el conjunt. Aquesta mena de perversions fa temps que s’han instal·lat en la nostra cínica classe política. Els ciutadans paguem tot un departament d’Educació perquè ens digui que nens i nenes poliglots des de ben petits, espavilats per les necessitats que els imposa l’entorn, amb una visió molt més real de la complexitat del món que els seus homòlegs “nadius” sobreprotegits en bombolles de benestar, acostumats a creuar fronteres anant d’un continent a l’altre, són els que fan abaixar el nivell. Sort que l’Anna Simó va sortir a arreglar el tema i ens va dir que és la pobresa i no la procedència el que explica unes dades tan nefastes. Que bé, podem triar entre ser tontos per moros o tontos per pobres. Esclar, els nens rics i “nadius” segur que reciten Ausiàs March per esmorzar i declinen verbs en llatí abans d’anar a dormir. Segur.
