Abaixar el volum

Farà calor, diuen. Ara sí. Ens acostem a l’estiu i té tot el sentit del món si és que el món té sentit. Veurem si serà suportable o serà com l’any passat, però, en aquest cas, no ens queda cap més remei que adaptar-nos. Amb la temperatura no hi ha pactes que valguin. I, tal com està el pati, m’atreveixo a dir que, afortunadament.

Qui té una molt bona relació amb la calor és el soroll, especialment a les nostres ciutats. La vida al carrer augmenta els decibels a tot arreu, encara que sempre hi ha barris més desafortunats que d’altres. La meva ciutat, Barcelona, és especialment sorollosa, encara que crec que amb l’edat aquestes molèsties quotidianes augmenten i la percepció és encara més subjectiva que normalment. Ho assumeixo, que fa calor i que em faig gran, i tanco les finestres. Però pel que fa al soroll, i per més mediterrànies que siguem, sempre hi ha un marge de millora. A Dubrovnik, ciutat també mediterràniament turística, com sabeu, l’Ajuntament ha decidit eliminar un dels sons més molestos del centre històric: el de les maletes amb rodetes. Un invent pràctic per no destrossar-te l’esquena t’acaba destrossant els timpans. Ho exagero per fer-ho més gràfic. Estic convençuda que ara ja sentiu el soroll als vostres caps. L’alcalde de Dubrovnik, doncs, deia, ha decidit protegir la ciutadania obligant els turistes a carregar a mà l’equipatge quan es desplaci per aquestes zones. O sigui, o hi vas amb poc equipatge o abans del viatge fas una mica de pesos. De fet, es preveu que a la tardor hi hagi un espai on es puguin deixar les maletes i que ja no entrin al centre històric. Aquesta estratègia contra el soroll també afectarà els cotxes i els locals amb la música massa alta. ¿Ens estem tornant molt sensibles o és important recuperar una mica de tranquil·litat? El turisme, però, no hi ha intenció de frenar-lo. Només les seves maletes. És moment de motxilles.

A Barcelona, on les rajoles de molts carrers també proporcionen una simfonia molesta amb el pas de les rodetes, s’instal·larà per primera vegada una caseta que vendrà petards de baixa sonoritat. Ara que hi penso em sembla que hi ha unes rodetes que fan menys soroll que les altres. Però no sé com es diuen. En tot cas, un clàssic d’aquesta època de l’any, al costat de la calor i els eixams de turistes, són els defensors i els detractors dels petards. I m’atreviria a dir que, per les raons que sigui, exposen els seus arguments amb molta més vehemència que els defensors i detractors de la fruita confitada de la coca de Sant Joan, que també és un tema recurrent d’aquesta època. Els petards de baixa sonoritat emeten menys decibels que els petards de tota la vida o, fins poden ser, directament, insonors, i només fer llums. Hi ha estímuls lluminosos que poden provocar atacs epilèptics. De fet, hi ha missatges en determinades pel·lícules que alerten d’aquest efecte. No deu ser el cas dels petards insonors i lluminosos. O potser els fan de baixa lluminositat.

Les dues iniciatives tenen com a objectiu reduir el soroll. Tots dos, en realitat, són evitables. Però les tradicions són més intocables que les rodetes de les maletes. També deu ser molt difícil desconnectar el so que fan els camions de la neteja de l’Ajuntament, que passen durant tot l’any i, contradictòriament, augmenten la contaminació acústica. Però que la queixa legítima no ens converteixi en aquells urbanites que, buscant la tranquil·litat del poble, denuncien el so de les campanes i de les esquelles. Els mateixos que dinen dos plats i postres i demanen una coca-cola light.