A i B se separen
Els teus amics se separen. Penses en allò que fèieu abans de la pandèmia i que ja no tornareu a fer: quedar al bar de la placeta per fer el vermut amb els fills. Tots dos membres de l'exparella, A i B, fan el seu grup de WhatsApp i t’hi inclouen. Tu tens unes preferències, que, sobretot es basen en afinitats. Les vegades que heu fet calçotades, tu i A, amb d’altres, enceníeu el foc. En canvi, B es dedicava, amb d’altres, a jugar a bàsquet i a ping-pong amb els nens. A tots us venia bé aquest repartiment de la feina. Has de triar, per força. I tries A. Al grup de WhatsApp tu i C i D i F i G dieu penjaments de B, que reconforten molt A.
Però vet aquí que, al cap d’uns dies, A i B diuen que ho tornaran a intentar. Han anat a un terapeuta matrimonial i estan canviant “dinàmiques” (expressió del terapeuta) que no funcionaven, es prometran no fer allò que feien i que exasperava l’altre. “Posaran en valor” (també expressió del terapeuta) allò que els unia i allò que han “construït”. I, ostres, et sap greu. Et sap greu perquè t’agradava viure el conflicte dels altres, opinar, donar consell, indignar-te pel que fa B, però, després, a casa, criticar A, que té l’autoestima per terra. Et senties millor amb A i B separats i barallats, perquè si no, si els va bé i són feliços, tu potser sents que no n’ets gaire. I als fills d’A i B també els agradava que els pares estiguessin separats, perquè ja els anava bé tenir dues cases, més regals i consentiment.
Això que passa a A i a B no ha de passar amb els dos partits independentistes, A i B. El que és normal és voler, de veritat, que el que ha votat la majoria de catalans funcioni. Ni els independentistes ni els no independentistes hem de desitjar trompades, petites victòries i cleques. Jo vull que vagi molt bé. Vull sentir-me’n orgullosa.
