Viatge al cor de Poblet
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCONTRAST. La vida del director d’un diari es pot definir de moltes maneres. Una seria dir que no té res de monàstica. Tot és soroll, el silenci és inexistent. D’aquí que el repte de passar un dia i una nit al monestir de Poblet, hostatjat a la zona on viuen els 31 monjos de clausura, compartint els àpats i les pregàries amb ells, em sembli fascinant des del punt de vista periodístic, i xocant des del personal. El primer que faré en sortir, tot just agafar el cotxe, serà telefonar compulsivament amb el mans lliures (he parlat poquet, només les dues sessions d’entrevista amb el prior, i en cap moment amb l’exterior). Constato que en 24 hores he resat més que en els últims 24 anys, i he estat més estona callat que en els últims 24 mesos. He entès algunes coses, però me n’han quedat moltes de pendents. Que en ple segle XXI pervisquin, tan a prop, estils de vida tan allunyats del nostre és tot un misteri. […]
QUI. Dels 31 monjos, una vintena tenen menys de 60 anys. La majoria són del país. Hi ha un bolivià quítxua i un colombià nét d’un home que parlava català. Tots dos van acceptar el pacte que podrien fer les pregàries en català al cap d’uns mesos. El prior, Lluc Torcal, va entrar-hi amb 23 anys, en fa vint. Havia vingut amb 19, després de començar els estudis de física, i li van dir que tornés quan hagués acabat la carrera. Els observo totes les estones que convivim. Déu no té en compte l’harmonia física en la seva tria de vocacions. N’hi ha algun de molt baixet, algun altre de molt alt. Realment s’estalvien les paraules sempre que poden. Si te’ls creues i els saludes corresponen amb un gest, i tornen a acotar el cap. Quan resen, quan reciten salms i antífones, amb el cant pla del gregorià, aconsegueixen que t’hipnotitzi aquesta rutina, aquesta calma.
RENOVACIÓ. A tot Europa hi ha un centenar de monestirs cistercencs. N’hi havia hagut uns dos-cents cinquanta. El de Poblet és el que té la superfície i l’edifici més grans. Són vint hectàrees, monestir inclòs. És del segle XII. El 1835 Poblet va quedar despoblat. El 1940 hi arriben quatre monjos italians, enrolen novicis jovenets i creen una comunitat d’una quarantena de monjos, un dels quals encara viu. Als anys vuitanta no hi va entrar cap monjo nou, però als noranta ja sí, entre ells l’actual prior. Ara, a més dels 31 monjos, hi ha dos nous postulants. Si prosperen els espera un any de noviciat, entre 3 i 9 anys (solen ser quatre) de vots temporals, i els vots definitius. Al monestir hi fan dos anys de formació monàstica i sis anys de filosofia i teologia. [...]
