‘Viaje con nosotros si quiere gozar’
No tinc cap intenció de fer-me el llest, però el desastre que ha succeït aquests dies amb els vols de Vueling no em sembla que tingui res de sorprenent. Per qüestions de feina, he de fer sovint el trajecte Palma-Barcelona-Palma, i fa mesos que evito de totes les maneres possibles fer-lo amb la simpàtica companyia Vueling. És més ràpid, més segur i menys estressant fer-lo nedant, per exemple.
Vueling és l’única companyia que conec que és capaç de portar més de mitja hora de retard en un vol programat a les vuit del matí, una hora en què difícilment es poden haver acumulat retards. Vueling és l’única companyia que conec capaç de deixar a terra una dotzena de passatgers (entre ells un servidor, ho remarco perquè en vaig ser testimoni de primera mà), amb el fínguerencara posat i la porta de l’avió oberta, perquè aquesta dotzena de persones havien estat estúpidament retingudes al control de seguretat, aquell indret inqualificable on es dediquen a coses tan apassionants com fer treure les sabates a les senyores o requisar l’escuma d’afaitar als senyors. Vueling és l’única companyia que conec que cancel·la vols sense avisar o que et fa esperar fins a quatre hores per anar de Barcelona a Palma, temps més que suficient per volar fins a Reykjavik o allà on vostès vulguin. Vueling és la companyia que conec amb més capacitat per perdre slots, que són -per dir-ho aviat- els permisos per fer volar un avió, i conseqüentment practicar una política de preus tan arbitrària que frega el deliri. Vueling és l’única companyia que conec que m’ha fet arribar tard i malament, o directament no arribar, a reunions de feina o actes públics on havia d’intervenir, i on vaig brillar per la meva absència.
Si Vueling té la diabòlica habilitat de fer la vida impossible als seus clients en temporada baixa, quan als aeroports amb prou feines hi circulen quatre gats, vés què no han de ser capaços de fer en plena punta de la temporada turística, ni més ni menys que el dia 1 de juliol i següents. Overbookings demencials, cues de centenars de persones, gent passant la nit a les cadires de l’aeroport del Prat, absència total d’informació i d’explicacions i tot el que vostès vulguin. Aena, mentrestant, contempla impassible la catàstrofe, tan inoperativa com sempre.
El fet és tan greu i tan esperpèntic que ja hi hauria d’haver intervingut el govern espanyol el cap de setmana, però com sempre va tard. El clam dels afectats és tan gran que ara sembla que s’ho mirarà en una reunió al ministeri de Foment, tot i que el més probable és que acabi d’empastifar la situació.
Per acabar, que et fotin enlaire uns dies de vacances pels quals probablement feia mesos que et preparaves ja és més que indignant, però convé recordar que, fins i tot a l’estiu, hi ha gent que vola per motius de feina, familiars o de salut. El desgavell que veiem no és més que l’obra mestra d’una directiva d’inútils que han anat sumant despropòsits fins a arribar al resultat de l’insult col·lectiu.
