Satanàs és entre nosaltres
Benvolgut 2019, tinc moltes ganes de veure què és el que ens portes i què aprendrem amb tu, però hi ha coses que són intolerables i que us explico ara. Gigi Becali, president de l’Steaua de Bucarest, de Romania, i líder d’un partit polític, ha anat deixant anar frases com aquestes: “És un error que es deixi jugar a futbol a les dones”, “El futbol femení s’alinea amb les idees de Satanàs”, “No estan fetes per a això”, “Tenen pits”, “La dona ha estat creada per Déu, de l’home per a l’home, bonica, amb formes que atraguin l’home”.
Així de tranquil ho va deixar anar i així s’ha quedat. Mirin, senyor Becali i la resta de personatges que pugueu pensar el mateix que ell, no sé ni per on començar, perquè m’encenc molt ràpidament i no tinc ganes de posar-me al vostre nivell, però si el que penseu és això, alguna cosa hi he de fer. La dona no va ser creada ni per ser bonica ni per atraure el sexe contrari, la dona va ser creada -no sé ni per qui ni com, però dubto que fos de la costella de l’home- per ser lliure, intel·ligent, autosuficient, empàtica, valenta, forta, entre mil adjectius més que no són físics, i això és el que la fa tan bonica com ella vulgui ser. En definitiva, dona lliure i, segur, amb un objectiu primordial a la vida que no és atraure algú del sexe contrari. Ho sento, però no crec que la dona hagi de ser submisa amb ningú.
D’altra banda, en quin moment s’ha pensat ell que l’home ha de decidir si la dona pot o no pot practicar un esport? En quin moment tota la nostra capacitat de decisió queda exclosa si el sexe contrari no ens dona permís? No som al segle XXI?
Si Satanàs existeix i ell creu que la dona pot jugar a futbol, doncs només puc dir-li que benvingut, que Satanàs és entre nosaltres. Si no estem fetes per a això, que vinguin i m’expliquin per a què estem fetes si tenim exactament el mateix que els homes i l’únic que ens diferencia és el nostre aparell reproductor. No cal que sigui jo qui us ho digui, que els homes també tenen dos mugrons, com nosaltres.
El pitjor de tot això és que no només ho pensa una persona. Si fos així, seria anecdòtic i no passaria absolutament res. El que més em preocupa és que la gent se’l pugui creure i interioritzi el que diu com una veritat absoluta. Això ha passat a Romania, però no us penseu que aquí no passa. Però és que aquí no ho diuen tan obertament en públic. Cal canviar-ho, cal trobar una solució perquè això no passi, i l’única que conec és amb educació. No només amb les noves generacions, sinó amb totes. No les donem per perdudes. Tots podem aprendre coses, i a totes les edats.
