Rafael Tasis i Marca, patriota
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Era un escriptor i ho fou sempre, i el mateix any de la seva mort ens representà al Congrés del PEN Club. Sentia la necessitat i la responsabilitat de la política, que no l’abandonaren mai, però foren els canvis, ben segur, els que feren d’aquell militant conscient d’Acció Catalana, en circumstàncies tan extraordinàries com difícils, un director general de Serveis Correccionals i de Readaptació de la Generalitat de Catalunya. Fou escriptor i polític, però també tingué moltes més dedicacions, gairebé en tots els casos poc o molt relacionades amb les dues primeres. Fou periodista i crític sempre i cònsol de l’exili a l’interior, durant els activíssims divuit anys posteriors al seu retorn. A París, mentre fou exiliat, no parà mai de relacionar-se amb altres intel·lectuals i polítics i de col·laborar en nombroses tasques que li interessaven, però encara tenia temps per a passar llargues estones treballant a la Biblioteca Nacional, estones de les quals recordava molt, perquè també era historiador, i llibreter i impressor. Com a fogar patriòtic, resistent i intel·lectual, la seva llibreria de la Rambla només va ésser superada -en els dos primers aspectes- per la que Joan Ballester instal·là al carrer del Consell de Cent. La figura de Tasis respon a la de l’intel·lectual preocupat pels afers públics i, de manera més concreta, a la de l’escriptor en acte de servei permanent. És una figura que pot afavorir tota mena d’ironies i de somriures dissimulats, però, amb visió històrica, l’hem de considerar un bé de Déu. Hem de desitjar, per tant, que no formi part d’una espècie en vies d’extinció. Gràcies a gent com ell, primer, resistírem amb menys danys; després, ens recuperàrem més bé i, ara com ara, avancem més. [...] Recordar Tasis és un acte de justícia que, en honorar-lo, ens honra, però, en aquest cas, la justícia es fa pedagogia, perquè el record s’ho val i, sobretot, és magníficament reditiu: per l’exemplaritat general de l’home, per l’honestedat del polític i per les aportacions -variades i ponderades- de l’escriptor. [...]
