Qüestions americanes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls pobles de l’Amèrica espanyola han sofert del fet d’haver obtingut la sobirania política molt, molt temps abans d’haver obtingut la independència espiritual. ¿De què li serveix a un país tenir president de la República, Cambra alta i Cambra baixa, Tribunal Suprem, exèrcits i moneda propis, si per als seus fills escriptors, per exemple, la més alta ambició es xifra en arribar a ésser nomenats membres corresponents de la Reial Acadèmia Espanyola? Potser resulta preferible viure com a nació sotmesa que com a província separada. I això fou el que, fa un segle, es guanyaren els països sud-americans: una separació, més que una emancipació. Així ha pogut parlar-se durant cent anys, sense massa injustícia, de la seva nul·litat per la cultura. Per primera volta en la història, la humanitat presenciava produir-se en l’Amèrica llatina aquest cas monstruós d’imperis floridors, d’enormes i opulents ciutats, mes que resultaven estèrils en la vida de l’esperit. Mil símptomes anuncien que això va a cessar ara. Mil símptomes en què ja es revela l’esdeveniment d’una civilització pròpia en aquells països... -I un d’aquests símptomes, tal vegada el més eloqüent, és el d’una creixent simpatia devers Espanya. La simpatia veritable, només en aquell que és ja realment lliure es pot produir. Aquell qui no és “lliure”, sinó “separat”, no pot arribar a la simpatia i serva l’aversió encara. Mil símptomes, dic, que em sembla poder interpretar en aquesta fórmula, prenys de significances: que LA VERITABLE INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA TOT JUST COMENÇA AVUI [En el text original publicat per Eugeni d’Ors aquesta frase apareixia d’aquesta manera, en majúscules.]