Pompeu Fabra, jubilat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl dia 20 de febrer d’enguany va complir 70 anys Mestre Fabra. En consignar aquesta data, no volem remarcar altra cosa que en aquest dia el Mestre de mestres serà jubilat en tant que catedràtic, i això sol significa tot un esdeveniment. Coneixem prou bé l’home il·lustre que és Mestre Fabra en la seva senzillesa perquè no creguem fer-li una malifeta dedicant-li aquest record. I és que ell, tan modest, no s’adona de la seva personalitat, tan interessant per a Catalunya en la seva tasca d’artífex de la llengua, ni del deute constant que li tenim nosaltres, els joves. Tota una vida de treball posada al servei d’una obra i, finalment, la fita que assenyala l’acabament “oficial” d’aquesta exemplaritat, són fets prou eloqüents perquè no poguessin passar-nos desapercebuts. Mai com en el cas de la jubilació oficial de l’antic professor de l’Escola d’Enginyers, de Bilbao, per a bastir tota una teoria sobre les jubilacions automàtiques. Tots els qui per goig o per necessitats d’estudis freqüenten l’aula on Pompeu Fabra exerceix el seu professorat, saben el valor que pot tenir aquesta jubilació del catedràtic de Llengua catalana de la Universitat de Barcelona. Avui, però, la nostra Universitat Autònoma haurà d’usar de les seves “facultats d’autonomia” per a fer que l’automatisme reglamentari de l’Estat produeixi els menys estralls possibles. Això no vol pas dir que la vida fecunda i laboriosa de Pompeu Fabra no sigui creditora del descans que se li vol reconèixer...; però, apart de la seva voluntat i de la seva salut -que per molts anys li siguin conservades-, hi ha aqueixa necessitat imperiosa, que passa per damunt de tot i s’imposa, per a seguir, sistemàticament, amb el goig de contribuir en la formació espiritual d’aquestes generacions que hem tingut la sort d’ésser deixebles seves. Mestre Fabra no deixarà la “seva” càtedra, amb tot i l’automatisme que l’en privarà oficialment: ell tindrà el goig de compartir assíduament amb els alumnes seus, i aquests no es veuran privats d’un mestre de la categoria de Pompeu Fabra. Ara, l’únic que se’n ressentiran, d’aquest final d’etapa, seran les “paperetes” d’exàmens, que no podran ésser signades “administrativament” per ell; però això, ¿quina importància té davant el plaer vivíssim de l’alumne que haurà pogut escoltar tot l’any els assenyats alliçonaments de l’il·lustre professor? Setanta anys ja són molts per a aquell que ha sabut aprofitar-los. No hauríem d’ésser exigents; però, ara, davant la data que s’apropa, en adonar-nos que se’ns podria privar del seu autoritzat mestratge, volem oferir-li -amb el més bon desig que visqui per molts anys- l’homenatge sincer de la nostra més pregona reconeixença en tant que catalans i deixebles.