Política i Administració

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsPels medis en què es desenrotllen els interessos i els egoismes, hi ha estesa una mentalitat que creu això: que política i administració són incompatibles; que són incompatibles, igualment, democràcia i eficàcia. És a dir, una mentalitat que afirma que el desenvolupament econòmic d’una nació està en pugna amb les batalles que representa el sufragi i les polèmiques que signifiquen la llibertat de pensament i la llibertat d’expressió. Per aquesta mentalitat, el govern acceptable és el d’un Cèsar de Roma o d’un Cèsar de Carnaval; el govern més repudiable, en canvi, és una República parlamentària. ¿Provem de veure, recollint no pas una època remota sinó l’època actual, i no pas un país fantàstic, sinó un país existent, França, si política i administració, democràcia i eficàcia són congruents i complementaris? França, en aquests darrers temps, no ha viscut placèvolament. Ha intervingut en una guerra que li ha devastat la meitat del seu territori; li han devorat més d’un milió d’homes, i l’han deixada en la misèria. D’aquesta guerra sortí, no obstant, victoriosa i amb les seves institucions polítiques en peu. Rússia, on no hi havia política, sinó administració, i on l’eficàcia es cercava, no pas fora de la democràcia, sinó contra aquesta, en sortí com en sortí, i està com està. Quina obra, solament en l’aspecte econòmic, ha complert França després de la guerra? Ha estabilitzat la seva moneda, ha anivellat el seu pressupost; ha modernitzat la seva agricultura; ha elevat la posició social del proletariat. No és molt? No és prou per afirmar que política i administració, democràcia i eficàcia, no sols no s’oposen, sinó que emparellen fecundament? [...] No es podrà dir de la França d’avui el que es deia del Mèxic de Porfirio Díaz: “Molt bé aquest ferrocarril, i aquest edifici, i aquesta carretera; però, i el mexicà on és? Porfirio Díaz havia volgut establir un règim d’administració sense política, d’eficàcia sense democràcia. El Mèxic ensangantat i dramàtic d’avui és la resposta a Porfirio Díaz. La resposta a la República parlamentària que s’instaurà a França en 1870, és, en 1914, la unió nacional en les trinxeres, i, en 1929, les obres acordades en un Parlament en el que tenen veu i vot totes les idees i tots els interessos de la nació.