2/3: Perpinyà

L’acte del president Puigdemont a Perpinyà va ser humanament emotiu i políticament transcendent. Aquesta transcendència es pot llegir en l’anàlisi conjuntural: la força de l’acte deixa clar que en la galàxia independentista hi ha tot un sistema polític molt divers que pot orbitar entorn de la figura de Puigdemont. No és l’únic sistema d’aquesta galàxia, i té interseccions i diferències amb els altres que hi ha -sobretot amb el d’Esquerra-, però seria un error infravalorar-lo. I la clau d’aquest sistema és la mobilització permanent i el xoc amb l’Estat en tots els fronts possibles. Per als analistes electorals, la dada no és menor. Però tot això no deixa de ser conjuntura. L’acte és transcendent perquè no parla només de com es reparteix l’espai independentista sinó també sobre la potència total, l’amplària del perímetre, la capacitat de compromís i de mobilització. Aquest món està en mutació, però ni s’encongeix ni es refreda. Ni es rendeix ni deserta. I una altra dada transcendent més enllà de la conjuntura: si la Catalunya Nord era un territori on la catalanitat estava en retrocés i on era més folklòrica que no pas cultural o política, això ha canviat. Ara hi ha una catalanitat política. I això canvia moltes coses, també al sud de les Alberes.