Periodisme de farina blana
Ves quin inconvenient, ara resulta que el Ministerio del Interior no troba el famós informe policial sobre els comptes corrents de les famílies Mas i Pujol a Suïssa. Primer, segons El Mundo , era " la Polícia " la que vinculava el patriarca de Convergència, el candidat a la reelecció pel mateix partit, i les seves respectives nissagues, a aquests comptes indesitjables a Suïssa i Liechtenstein. Després va resultar que el que havia fet " la Policía " no era un informe, sinó un mer esborrany sense cap valor formal. A continuació, l'atribolat ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va haver de sortir a dir que no sabia de què li parlaven, i que ordenava una investigació interna per aclarir-ho. El mateix rotatiu de l'amo de la piscina va confessar que seria "molt difícil" arribar a provar algun dels "indicis" que apareixien al famós esborrany, al mateix temps que ficaven també Felip Puig dins el tinglado. I ara resulta que Fernández Díaz ha hagut d'admetre que no té constància de l'informe, ni de l'esborrany, ni de la llista de la compra.
Mortadel·lo i Filemó no ho haurien fet millor, i Pepe Gotera y Otilio tampoc. Rectifiquem el que dèiem despús-ahir: no és periodisme de coacció, sinó de farina blana. Ens pensàvem que dels seus autors se'n podien esperar ofensives més consistents, però es veu que han anat perdent forma. És el contacte amb el poder, que reblaneix els músculs. Es pensaven que tenien la gran bomba de neutrons contra el sobiranisme i tot plegat ha resultat ser un petard de fira. Sí que tot plegat ha estat un escàndol: però no un escàndol de la política catalana, sinó d'una certa premsa espanyola. Ara facin el rotet, i bon profit.
