El PP no aplica el 155 a TV3, sinó el 167
El 167,4, concretament, que són els milions d’IVA que li reclama, en una decisió que es vol fer passar com a administrativa però que és inequívocament política i ideològica. Fem un repàs dels fets.
Primer, el PP i els seus mitjans afins -és a dir, tots els grans- comencen a instal·lar la noció que TV3 és la televisió més sectària d’Occident. Tant se val que els catalans prefereixin els informatius del canal públic que qualsevol altre, per àmplia diferència. O que a les enquestes sobre credibilitat TV3 quedi invariablement com a primera classificada. O que les anàlisis del CAC -que són estrictament numèriques- demostrin un equilibri de presència de partits absent a les altres públiques o les privades. Com que el mantra es repeteix arreu i moltes vegades, acaba quallant entre aquells que no ho poden valorar per ells mateixos, mirant i comparant.
Després, en l’intent de destruir el que sustenta la cultura i la identitat catalana, es diu que el 155 ha de servir per intervenir TV3 i l’escola catalana. (Intervenir, esclar, és un eufemisme de destruir). De seguida s’evidencia que tancar TV3 o dictar-ne els continguts per reial decret pot ser contraproduent, de cara a Europa. I el PSOE, per allò de passar com a poli bo, pacta el 155 amb el PP, però deixant els mitjans de comunicació públics catalans fora de l’àmbit d’actuació.
Quatre dies després -només quatre dies després- la Corporació rep la visita dels homes de negre de Montoro. I exigeixen que els mitjans catalans paguin l’IVA de la subvenció pública que reben. És important ser conscients que es tracta d’una decisió molt arbitrària. La llei és la mateixa de sempre i mai s’havia reclamat l’IVA de l’aportació de la Generalitat. Però Hisenda canvia la lectura de la llei. És una qüestió d’interpretació que només s’explica per les implicacions que té reclamar aquests diners a TV3 i Catalunya Ràdio. És així com obté en els budells de la interpretació legalista el que no sap guanyar al Senat. Amb l’avantatge de poder fer-ho sense embrutar-se les mans públicament.
Les implicacions són, esclar, que TV3 haurà de retallar plantilla i/o eliminar programes. Totes dues opcions comportarien una pèrdua de competitivitat de TV3 i una sagnia d’audiència que l’aniria conduint, de manera lenta però inexorable, cap a la irrellevància. I el consum televisiu seria ja monopolísticament en espanyol i espanyolista.
Que és el que buscaven, uns quants paràgrafs més amunt, el PP i aquelles formacions que li fan costat -per acció o omissió còmplice- en l’anorreament de la cultura i la llengua catalana.
