Oracle sobre Antoni Tàpies (1950)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’any mil nou-cents quaranta-nou, el mes novè, el tretzè dia del mes, jo, Joan Brossa i Sarganta, em trobava jaient a casa meva i vaig sentir una veu que deia: Joan Brossa, profetitza sobre Antoni Tàpies, profetitza, Joan Brossa; i diràs a Antoni Tàpies: Això diu l’oracle: En un vedell de tres anys faràs hisenda. S’ha acabat la tabola. Ben bé recularà la lluna damunt les cendres. I un mal oratge agafaràs amb el teu llaç; perquè el que et dic s’esdevindrà després d’ara. I vet aquí que giraràs el teu rostre i tota gent del voltant d’on no serà invocat, llençarà crits de joia, perquè qualsevol que exalci un sol dels teus cabells esdevindrà lleó. I sabràs què és sentir fàstic de tu mateix i udolar de vespre. I t’aixecaràs dempeus i el nivell no aturaràs. I un túnel sota cadenes s’omplirà de cavalls. Vet aquí que la gresca cedirà a la ira i un aire desolat travessarà el sol sobre els rellotges de sol. Aquesta és la paraula de l’oracle a Antoni Tàpies, per mitjà de Joan Brossa; diu així: ets, doncs, garfi poderós en arranades terres que tindrà forma de mà humana fins a la fi. Per tal, bon punt les teves pedres seran centre principal de dos vents, buscaràs de posar arrels superbes al buf dels altres dos vents. Així com, també, lluny de la terra, sense tenebres, desplegaràs un tapís de mestre en un indret de les terrasses immenses, on ets captiu de coses venidores. De cert el sol recularà als seus forns, i el tro deixarà la seva llei i fortes posts. I un roure, sacsejat pels teus passos, dirà: “Veig les coses triples, però aquesta muntanya no és pas una visió”. Però tu tancaràs la porta, en ple migdia, amb llises roques per solitaris indrets. I serà esgarriada amb llengua suau la torbonada quan irrompi. Vet aquí, per tal, que de la torbonada en faràs boles, poder en mà . D’on així parlo al teu esperit: damunt turons esdevindrà l’acompliment d’aquesta paraula meva, diu l’oracle, en aquests temps que són temps de corns i textos i palla seca. Per bé que d’aquesta manera parla l’oracle: encara que, malgrat tot, els pocs que resteu, però, alegreu-vos i no us entristiu, puix tan cert com jo parlo, l’abandonada font deixada salva no rajarà del serial de cap fill estranger, i romprà en tempesta, i dirà en inundació, dirà com un tambor entre muntanyes: “Au, beveu i sacieu-vos”. I respondran els sagastes de la plana, dient: “Ho he sentit; ai de mi!” I espoliaran de la plana els qui mediten els camins, i la palla seca. Ha dit l’oracle: tocar amb la vara un turó per dalt, no és un bon auguri? Després d’això, vet aquí que arribarà el dia en què una nova vindrà, dels homes per a l’home, i s’acabaran els orgulls. [...] Basti de dir que hi haurà un barranc molt a prop dels teus instruments olorosos. O que així mateix roques existiran, mutilades: les que foren monumentals carrosses de triomf; perquè talment l’oracle ha parlat.