Montserrat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl Montserrat és el miracle català. És allò nostre que no té igual i que sembla fora de les lleis de la natura. [...] Així és el Montserrat: de lluny vos semblarà de vegades un núvol blavós de retalls fantàstics; i segons per on vos hi acosteu, s’avança enfora com un castell de gegants amb centenars de torres; mes així que hi sou al peu, s’aixeca eixamplant-se i llençant cap al cel ses agulles envelades per la boira que corre com fum d’encens entremig d’elles, i llavors el Montserrat, més que tota altra cosa, és un altar, és un temple. [...] Es pot dir que així que la muntanya existí, la Verge hi era. No és estranya la suposició que s’ha fet de que Venus hi fos adorada en els temps antics; jo crec que des dels més primitius, la fesomia religiosa de la muntanya hi atragué les divinitats de cada època, de cada poble, mentre la Verge cristiana, la Verge i Mare de Déu, glatia en ses entranyes esperant el moment de la seva epifania. I així succeí lo que havia de succeir: els pastors -sempre els pastors espiant els misteris de la nit-, les llums sobrenaturals, els cors angèlics, l’acostar-se poruc, l’avís assustat, la processó que ve, la gernació adelerada, l’aparició de la Imatge. I després, el temple que s’alça; els monjos que vénen a servir-lo; els fidels que hi acuden; els miracles. I després, els tributs: els reis que hi ofrenen les corones llurs; els guerrers, les espases; el Papes atorgant butlles; els sants i llurs conversions sobtades. I les llegendes, les lluites dels penitents amb el diable, els primers amors, les històries de guerres, la destrucció del santuari, les runes del monestir, la pietat bastint-lo de nou, la pietat sempre nova i renovadora... I mentrestant, la Imatge va penetrant, penetrant en l’ànima del poble; va gravant-s’hi enllaçant-se amb la història, amb els costums, les glòries i els desastres; [...] I això -penseu-ho bé-és lo nostre, és el símbol a què la nostra ànima s’és donada, és el miracle de Catalunya, és el Montserrat...