‘Margarida’
Tinc una mare que em va regalar els clàssics: Homer, Shakespeare, Austen, Maragall, Carner, Rodoreda. Però abans em va obrir la porta als clàssics de la literatura infantil i juvenil (LIJ): Andersen, Peter Pan, Mary Poppins. I els clàssics de LIJ catalans. Vaig créixer convençuda que totes les persones que estimaven la literatura l’estimaven en la seva totalitat: els llibres de literatura infantil i juvenil i els llibres per a adults. I és així en molts països. Aquí la realitat és tota una altra.
Si fóssim un país normal després de llegir aquesta columna podríeu acostar-vos a qualsevol llibreria i comprar-vos Margarida de Lola Anglada. No ho intenteu. O aneu-hi i busqueu les seves magnífiques memòries, una edició a càrrec de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll, publicades per la Diputació de Barcelona. Però podeu fer recerca per llibreries de vell o provar sort i demanar els escassíssims exemplars que hi ha en préstec a les biblioteques del nostre país.
La meva mare em va regalar els clàssics i per això va córrer a comprar-me totes les obres de Lola Anglada que va reeditar Altafulla l’any 1978. Margarida va ser la primera que vaig llegir. I les aventures d’aquella nena barcelonina de finals dels anys vint a qui les estrelles conviden a visitar el camp van transportar-me a un món de fantasia inconegut. Un món d’imatges i paraules belles, detallades, magnífiques. Com pot ser que no tinguem cura dels nostres clàssics? Ara mateix a Catalunya s’estudien, promocionen i editen clàssics forans mentre ens és impossible tornar a gaudir amb normalitat de les converses de la Margarida amb la seva nina Hortènsia; de les trobades amb la puput, els mussols i els ratpenats; del dinar de la nena amb les bestioles del camp sota un salze; de la seva anada al formiguer o del seu retorn a ciutat, on els objectes, plantes i follets conserven la mateixa màgia que els animalons de muntanya. No, no som un país normal. Reeditem i valorem Lola Anglada i començarem a ser-ho.
