Los orígens de la Creu
Tria J. M. CASASÚSUna forma tan senzilla com la creu degué ser coneguda des de la més remota antiguitat, i, efectivament, no solament és usada, sinó fins en sentit religiós se la troba en civilitzacions anteriors al Cristianisme. Tals són en la figura adjunta la creu nansada atribut de divinitats egípcies, la creu posada sobre mitja lluna en la moneda ibèrica d’Asido (Medinasidònia), símbol del sol radiant reduït a quatre raigs, i la creu oriental gammata o composta de quatre (gamma) gregues. Lo més singular és que entre els gentils tenien ja aquests signes la significació de vida, felicitat o salut, i de que els cristians dels respectius països les adoptessin després amb la forma antiga per a la nova religió. Sia per les persecucions que sofriren los cristians, sia per l’horror que devia inspirar als gentils com lo més vil instrument de suplici, és lo cert que en los monuments cristians dels tres segles primers de les catacumbes, no es troben creus dibuixades. Efectivament, la crux dels llatins o la stauros o skolops dels grecs era lo suplici més vil i infamant usat a Orient molt sovint, a Grècia escassament i molt comú entre els pobles romans. Mai un ciutadà romà, qualsevol que fos son crim, podia ser-hi subjectat, i solsament en los temps més arbitraris de l’imperi s’hi subjectava als humiliores. Lo suplici de creu era lo càstig dels esclaus, dels trànsfugues i dels provincians culpables de pirateria o assassinat, fals testimoni o delació del senyor, sedició o insurrecció o tumulto. Per aquesta inculpació hi fou condemnat Jesucrist. [...] Calgué que Constantí abolís lo suplici de creu en honor de la Passió de Jesucrist i que en les compilacions de Justinià s’esborrés lo nom crux de tots los suplicis, posant-hi en son lloc la paraula furca, perquè s’anés perdent l’horror al símbol del suplici i que es glorifiqués en ell a Nostre Senyor. Tímidament se’l va representant com l’Anyell, primer portant la creu o al peu d’ella, amb lo costat obert i amb los peus perforats, i després se figura l’Anyell en lo centre de la creu. Finalment, en lo segle VII apareix ja lo Bust o Cap de Jesús en lo centre o sobre la creu, i en lo segle VIII lo Crucifix complert. [...] Les dues representacions més antigues que queden del Crucifix són encara avui discutides pels arqueòlegs cristians. És l’una vestida amb túnica sense mànigues i procedeix del cementiri de Sant Juli; és l’altra de la basílica primitiva de Sant Climent, [...] Passa per ser lo més antic, i Rossi l’atribueix al segle VIII.
