Ibáñez Escofet
Aquest any Ibáñez Escofet hauria fet 100 anys. Dimecres uns quants familiars, periodistes i amics ens vam reunir per recordar-lo. Potser el seu nom és desconegut per les noves generacions. Però és una figura cabdal en la història del periodisme català de la segona meitat del segle XX. El seu pas pel Correo Catalán, Tele/eXpres i La Vanguardia dels 60 fins a finals dels 80 correspon al llarg procés de mutació del tardofranquisme a la Transició i la democràcia.
Ja als anys 60, Ibáñez Escofet va obrir les portes a joves periodistes, a escriptors i a acadèmics aliens al franquisme, conscient dels riscos que corria, i així va començar a canviar el panorama de la premsa. Eren temps en què els que ens iniciàvem en el periodisme convivíem a les redaccions amb veterans, alguns d’ells d’innegable vàlua però neutralitzats pels estrets límits del règim, i amb funcionaris, censors i fins i tot policies. De la mà de Manuel Ibáñez el Correo va representar el primer intent d’obrir escletxes, el Tele/eXpres ja va ser un projecte amb voluntat de diari per als nous temps, i La Vanguardia va viure l’aprenentatge de la normalitat democràtica. Ibáñez Escofet ens va ensenyar que la curiositat és el motor del periodisme. Aquell que es deixa endur per la consigna, el pensament il·lusori i l’adaptació del relat a la ideologia deixa de ser periodista. I ens va ensenyar també l’orgull -que no la vanitat- d’una professió estranya. Els periodistes, deia ell, som gent rara perquè quan tothom està esverat perquè hi ha hagut un gran daltabaix, nosaltres estem contents perquè tenim notícia.
Durant el debat, dos periodistes que van treballar amb ell van referir-se a com viuria Ibáñez Escofet el moment actual. Josep Maria Sòria va parlar de la incomoditat que sentiria en una Espanya que no ens vol. I Lluís Bassets va fer referència al seu sentit de la prudència, la importància d’anticipar els efectes no desitjats de les paraules i de les accions. Probablement, tots dos tenien raó. I no és contradictori. Era el bagatge acumulat de les experiències sobre les quals va transitar la seva vida: la Guerra Civil, el camp de concentració, el franquisme i els equilibris de la Transició.
