Unes Corts Constituents Revolucionàries

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsConsideraríem un error profund que els comunistes es desentenguessin de la qüestió de les Corts Constituents i cedissin el monopoli als partits de l’esquerra burgesa: només nosaltres, que volem una vertadera revolució democràtica, podem plantejar el problema de les Constituents no d’una manera demagògica, sinó de cara a la realització radical dels fins que aquesta revolució persegueix. Desentendre’s equivaldria a aïllar-nos de les grans masses populars, per a les quals, en l’etapa actual de la lluita, les consignes democràtiques tenen la virtut d’atracció molt més poderosa que les netament socialistes, accessibles només a la part més conscient del proletariat industrial. [...] L’avantguarda del proletariat ha d’aprendre a distingir entre l’estratègia i la tàctica. El punt d’arribada, l’orientació política general, no varien, però la tàctica, els mitjans per arribar a l’objectiu perseguit, han de modificar-se d’acord amb les circumstàncies, que ara assenyalen la necessitat imperiosa d’arrabassar a la burgesia les consignes democràtiques que llança per a enganyar a les masses, [...] Una de les consignes és, sens dubte, la de les Corts Constituents. És essencial saber qui les ha de convocar i com s’haurien de convocar. Està cridat a fer-ho el Govern revolucionari de la República Obrera. Les nostres meditacions sobre aquest problema ens han portat a la conclusió de que si la perspectiva era justa, la consigna potser no resultava suficientment comprensible per a la massa popular en l’etapa present. [...] La condició indispensable per a la victòria de la revolució és la constitució d’organismes de lluita que agrupen grans masses. Aquests organismes de lluita poden ser les Juntes Revolucionàries d’Obrers i Camperols, en les què s’haurien d’admetre també a delegats de la joventut universitària, [...] Unes Corts Constituents convocades en aquestes condicions oferirien totes les garanties de sinceritat amb els fins essencials de la revolució democràtica: la terra als camperols, separació d’Església i Estat, alliberament de les nacionalitats, emancipació de la dona [...].