Casanova = Prat de la Riba

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsRafel Casanova fou l’heroi esforçat de la Decadència; Enric Prat de la Riba, el príncep gloriós del Ressorgiment, que endegà per les vies dretureres de l’ideal nou, no oblidant cap recolze de camí, no torbant-se en cap marrada, [...] Casanova i Prat de la Riba eren avui més presents que mai en nosaltres. [...] Casanova, heroi esforçat de la Decadència; sense el seu heroisme, en el qual hem volgut simbolitzar els catalans d’avui el de tots els catalans del seu temps, la mort de Catalunya en 1714 hauria estat una mort definitiva, sense possible resurrecció. [...] L’esperit català es feia miques mig per la seva voluntat, mig per la seva inconsciència. La llengua havia perdut tota vigoria, s’havia fet feudatària d’altres llengües, havia esdevingut dialectal i ja quasi era desapareguda per les altes cogitacions; l’art, la ciència, tota manifestació espiritual, brillaven amb llum reflexa sense una espurna que eixís de l’ànima pròpia. [...] I quan la sotragada de 1714 estremí la terra catalana, ja no hi hagué el temps de trobar en la desesperació de la revolta el camí de la immediata salvació. [...] I d’aquell esclat i de la mort de tants i tants herois com produí, n’havien de treure les noves generacions fecundes energies. Una vegada més la sang dels màrtirs fou llavor per l’ideal al qual s’immolaren. Glòria a tots ells. I glòria al príncep que a dues centúries de distància, sabé recollir i interpretar tots els anhels de l’ànima popular, plasmant-los en una gran obra social i política que constitueix dintre el món actual un exemple únic. Perquè la gran obra d’En Prat de la Riba ha estat la de refer de soca-rel l’esperit que els catalans que precediren la hecatombe de 1714 haurien anat abandonant a la corrent malastruga. Tot allò que Catalunya havia perdut, En Prat de la Riba l’hi ha retornat en potència. [...] Glorifiquem En Rafel Casanova, víctima, més que dels enemics de Catalunya, dels errors seculars dels catalans; glorifiquem En Prat de la Riba, seny ordenador de la vida nova. I en aquesta hora solemnial de les honres fúnebres del nostre primer President, fem vots d’emmirallar-nos en el seu altíssim exemple perquè mai de la vida ens deixem arrabassar una sola partícula d’esperit. Tinguem fe en la seva sembrada, i l’esdevenidor és nostre.