Atenció a la joventut (1929)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Cal que els adults posem atenció en el dret que tenen els infants i adolescents a viure en un entorn que faciliti el seu creixement individual en tots els àmbits de la vida, i també, és clar, el seu creixement com a ciutadans responsables. En moments com els d’ara, amb sotracs econòmics mundials que ens porten mals averanys, la formació dels infants, els adolescents i els joves ha d’assegurar que no es descoratgin abans d’entrar en la part central de la seva vida. [...] Convé que tinguin la seguretat que podran tirar endavant. [...] No els hi poden mancar gens, tanmateix, les coses més essencials per tal que, a mesura que creixen, enforteixin la força de voluntat per sortir-ne ben airosos dels problemes que els esperen, i per no quedar agafats en els milers de paranys que trobaran a cada pas. [...] És el treball que dignifica i civilitza allò que fa l’home digne de la seva condició; allò que el fa útil per la seva pàtria i pels altres. [...] És un deure de mestres i famílies infondre, a l’escola i a la llar, la confiança necessària que requereix la formació dels més joves per tal que puguin fer front a les dificultats que es trobaran en el futur. Han de tenir resoltes les necessitats més elementals, i alhora ens cal congriar un clima que els envolti de l’exemple de persones que amb treball, voluntat i constància han pogut obtenir un lloc petit o gran en una societat que no els hi posarà les coses fàcils; i en la que, pitjor encara, seran temptats a entrar per camins que no presenten dificultats però que no porten enlloc o que menen a un terreny escabrós. [...]En aquesta formació integral dels joves no ho hem de fiar tot a un voluntarisme teòric que oblida les circumstàncies que rodegen a cada infant. Les condicions de la família, sobretot quan hi ha manca de feina o quan es malviu amb treballs mal pagats o amb horaris fatigants, determinen en gran mesura el futur de nois i noies, i els predisposen a un fracàs fatalista. Infants, adolescents i joves tenen dret a rebre dels adults un món que no els hi sigui esquerp. No cal dir que en societats com la nostra, encotillada de fa anys per una realitat política limitadora, el propòsit d’avançar en aquests ideals no és gens fàcil. Esperem, en aquest sentit, que un dia Catalunya torni a disposar plenament d’institucions que afavoreixin un programa propi d’atenció als infants que superi obstacles que imposen un tractament desigual en la seva formació. [...]
