23/08/2024

913 dies de resiliència d’Ucraïna

4 min
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la conferència de pau que s’ha celebrat a Suïssa.

El 24 d’agost Ucraïna celebra el seu 33è aniversari com a nació lliure, sobirana i igualitària en l’arena mundial. Aquesta commemoració és possible gràcies a les forces armades d’Ucraïna i al suport dels països que respecten els principis de democràcia, drets humans, llibertat, igualtat, dignitat humana i estat de dret.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Des del 24 de febrer del 2022 ens hem enfrontat a patiments, pèrdues i destruccions inimaginables. L’ocupació russa ha causat morts, tortures i ferides i ha desplaçat milions de persones, 40.000 de les quals han trobat refugi a Catalunya.

El món és testimoni d’assassinats cruels i de genocidi als territoris ocupats, del xantatge nuclear derivat de l’ocupació de la central nuclear de Zaporíjia, de les conseqüències de l’ecocidi a les zones properes a la presa destruïda de Kakhovka, de la necessitat de recuperar els nens i adolescents transferits il·legalment a diferents regions de Rússia, de l’alliberament de presoners civils i soldats i de la desminació humanitària. Lamentablement, aquesta llista no està completa.

Encara no hem aconseguit la victòria i l’agressor no ha assumit la responsabilitat de les seves accions. Al contrari, Rússia continua llançant atacs amb míssils i drons damunt de les nostres ciutats, causant més víctimes entre la població civil i danyant infraestructures crítiques. L’últim cas va ser el bombardeig brutal de l’hospital infantil Okhmatdyt de Kíiv el 8 de juliol, que va causar 33 morts i més de 100 ferits (molts d’ells, nens).

Per molt difícil que sigui, no podem permetre’ns el luxe de cansar-nos de lluitar. El poble ucraïnès ofereix exemples de gran heroisme, resistència i devoció a la pàtria, tant al camp de batalla com a la rereguarda. Els voluntaris de dins i fora del país, amb el suport de la comunitat internacional, també a Barcelona i a Catalunya, juguen un paper crucial en aquesta lluita.

Fem una crida al món perquè no es cansi d'oferir-nos ajuda militar, que ha evolucionat des dels sistemes portàtils NLAW fins al subministrament de tancs Leopard i avions de combat F-16. Assegurar la victòria d’Ucraïna és la millor manera d’acostar la pau i evitar una guerra més àmplia a Europa i una reacció en cadena de conflictes al món sencer. No podem permetre que l’agressió es converteixi en la norma.

Això queda reflectit clarament en les paraules de la ministra de Defensa d’Espanya, Margarita Robles, durant la presentació del llibre de sor Lucía Caram Invitados a reconstruir a Barcelona el febrer del 2024. Robles va expressar el seu convenciment que Ucraïna guanyarà la guerra perquè defensa una causa justa, i en ple segle XXI no es poden tolerar dictadors i autòcrates com Putin.

Com que és membre d’organismes internacionals, Ucraïna està intentant utilitzar els seus instruments per resoldre els problemes que han sorgit. Malgrat tot, és evident per a tothom que només una petita part dels mecanismes existents pot ser eficaç en aquestes circumstàncies. Precisament per això estem buscant noves vies per afrontar els reptes actuals.

Una de les propostes és la visió del final de la guerra basada en la fórmula de pau del president Zelenski. La cimera sobre la pau a Ucraïna, celebrada el 16 de juny a Suïssa, va concloure amb una declaració que inclou tres punts rellevants: la seguretat nuclear, el trànsit marítim segur i la crida a l’alliberament dels presoners de guerra a Ucraïna. La idea de la cimera és establir les bases per a una pau justa i duradora al nostre continent.

Això afecta tot Europa, ja que Ucraïna continua implementant el seu projecte d’integració europea, que és fonamental en la nostra política exterior. Ens guia el lema d’alts càrrecs de Brussel·les, com Josep Borrell i Ursula von der Leyen, que parlen d’una “Europa des de Lisboa fins a Luhansk”. Segons les últimes enquestes, el 90% dels ucraïnesos volen que el seu país pertanyi a la UE l’any 2030.

Continuem fem passos en aquesta direcció. Al juny es va celebrar la primera conferència intergovernamental entre Ucraïna i la UE, que marca l’inici de les negociacions formals sobre l’adhesió d’Ucraïna a la Unió. Estem portant a terme accions concretes per a la integració, com la cooperació en el marc del Ukraine Facility, nous programes Erasmus+, l’adopció del 14è paquet de sancions contra Rússia i la decisió de la UE sobre l’ús dels beneficis nets dels dipòsits de valors russos per seguir donant suport militarment a Ucraïna, enfortir la nostra capacitat de defensa i contribuir a la reconstrucció del país.

Em complau que Catalunya no es mantingui al marge d’aquests processos. Ens anima molt la solidaritat mostrada pel Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Delegació del Govern, així com molts ciutadans, cap al poble ucraïnès i la comunitat ucraïnesa de Catalunya. Entre les accions més recents podem destacar les Festes de la Mercè, en què Kíiv va ser la ciutat convidada; la participació de les nostres delegacions comercials en fires de Barcelona; els projectes de cooperació interuniversitària; els projectes de pel·lícules ucraïneses; les exposicions d’obres d’artistes destacats, i les vacances a Catalunya de nens de les regions més afectades per la guerra, entre altres iniciatives. Esperem comptar amb més suport en la implementació d’altres projectes que enriqueixin el patrimoni europeu i contribueixin a la seva diversitat.

Precisament per això, amb amor a la nostra terra natal i a la vida, junts som invencibles. Les democràcies han de mantenir-se unides i mobilitzar tot el seu poder per restaurar una pau justa per a Ucraïna. Durant tot aquest temps, comptem poder anar de bracet amb els nostres aliats, inclosa Espanya.

Artem Vorobyov és cònsol general d'Ucraïna a Barcelona
stats