9/8: Privats

Si a algú se li espatlla el cotxe i el vol dur a arreglar, sembla evident que el pot dur al garatge que li vingui de gust. I que no ha de donar explicacions a ningú de per què l’ha portat a aquest garatge i no a un altre. El pot dur si vol al del seu cosí, al que és més a prop (o més lluny), al que li faci més bé de preu (o més car), al que té un pòster del Barça (o del Madrid) o simplement al que li caigui més bé o li generi més confiança. Pot fer servir criteris lògics, il·lògics, benèfics o repugnants. I ni tan sols els ha d’explicitar. És un contracte privat, discrecional. Una administració pública, no. Ha d’explicar i de justificar per què l’ha portat a un garatge i no a un altre. Ara, si un privat, a més de portar el cotxe al garatge que vol -perquè hi té dret-, va dient que no l’ha portat a aquell altre perquè són bruts, perquè roben les peces o perquè són estrangers, la víctima d’aquests comentaris es pot plantejar denunciar-lo per injúries, per calúmnies o per incitació a l’odi. En tot cas, la denúncia als tribunals o la reprovació moral seria pel que diu, no pas per no haver dut el cotxe a arreglar a aquell garatge. Com a ciutadà, no té dret a injuriar o menysprear els altres. Com a propietari del cotxe, el pot dur on vulgui. Oi?

Vicenç Villatoro és escriptor