9/7: Entebbe

Fa molts anys vaig parlar dels fets d’Entebbe amb un amic israelià. L’any 1976 havien segrestat un vol d’Air France i retenien un centenar de passatgers israelians i jueus a l’aeroport d’Entebbe, a Uganda. Israel va muntar en pocs dies una arriscadíssima i complicada operació de rescat que va permetre treure d’allà els ostatges, amb alguna baixa. Quan parlàvem amb aquell amic de la dificultat i l‘alt risc de l’operació, em va dir: “Israel ho havia de fer. En un país que està enmig d’un conflicte, tots els teus ciutadans i tots els teus soldats han de tenir la certesa que no els deixaràs penjats. Que faràs tot el que puguis per alliberar-los. És imprescindible per mantenir la moral col·lectiva. El Japó podia enviar pilots kamikazes a morir per l’emperador estavellant-se contra els portaavions americans. Però en una societat lliure, els ciutadans han de tenir la convicció que els seus no els deixaran penjats. Surti bé o no”. En circumstàncies diverses, infinitament menys dramàtiques, he recordat aquell comentari, perquè va més enllà d’Israel o del Pròxim Orient. Qualsevol organització, si vol mantenir la moral dels seus, excepte que compti amb el sacrifici fanàtic, els ha de convèncer que no els deixarà penjats. Ara hi he tornat a pensar.