8/8: Els mèrits dels MIR

Algunes organitzacions de metges han posat el crit al cel davant la possibilitat que es traspassi a Catalunya la prova d’accés als MIR, perquè diuen que es carregaria la igualtat i la meritocràcia garantides per una prova única per a tot l’Estat. No ho sé. Però m’ha cridat l'atenció un dels arguments. Si es traspassa l’examen a Catalunya, diuen, podrien convertir en requisit el català i es trencaria la igualtat, perquè els catalans es podrien presentar a tot Espanya i els de la resta d’Espanya no a Catalunya. L’argument és significatiu. Les llengües s’aprenen, totes. La presumpta desigualtat no seria, doncs, entre catalans i no catalans, sinó entre els qui saben català i castellà i els qui només saben castellà. Si el sistema ha de ser meritocràtic, ¿no és un mèrit haver après dues llengües i no tan sols una? ¿I no és un mèrit per a un metge saber les llengües que parlen els seus pacients? No entro en altres arguments, que desconec. Si el problema és aquest, que el català pugui ser un requisit, no entraria en col·lisió amb la meritocràcia, tot al contrari. Es valoraria un mèrit. Només entraria en col·lisió amb el confort dels monolingües. O amb les conviccions dels qui creuen que hi ha d’haver llengües de primera i llengües de segona.