Sis bondats pedagògiques del lleure educatiu a l’estiu

Quan el curs escolar finalitza comença el temps educatiu de les colònies, els casals, els campaments. Activitats cada cop més i més ben reconegudes pel seu impacte en el desenvolupament integral de la infància. Aquestes darreres setmanes equips educatius d’arreu del territori s’afanyen a ultimar les programacions, els eixos d’animació, l’organització de la vida quotidiana, les reunions amb les famílies, etc. Una pila de tasques que principalment s’orienten a fer de l’estiu un temps de creixement, de diversió, de participació i de transformació.

Repassem en aquest article sis característiques de les activitats de lleure a l’estiu a fi de ressaltar les seves bondats pedagògiques.

El contacte amb la natura. Les activitats a la natura són freqüents durant les colònies i, especialment, durant els campaments. Els infants poden veure, mirar, tocar i experimentar amb els elements que els envolten. Esdevenen espais significatius per deixar-se sorprendre i aprendre a estimar la naturalesa en la seva riquesa i diversitat.

Des de fa temps molts estudis, com un de Richard Louv del 2005, alerten dels riscos creixents per dèficit de natura en la infància. No només pels efectes nocius que té en el seu desenvolupament i salut (disminució de la capacitat de concentració, increment de la fatiga mental, més sedentarisme, etc.), sinó també perquè desconnectar-los de l’entorn natural, aïllar-los dins de cada llar i sobreexposar-los a les pantalles, provoca allunyament i manca d’interès per actuar sobre les problemàtiques mediambientals.

Diu en David Sobel a Beyond ecophobia: reclaiming the heart in nature education: “Si volem que els infants es desenvolupin i creixin feliços hem de donar-los temps per poder connectar-se amb la naturalesa i estimar-la, abans de demanar-los que la salvin”.

Després de la pandèmia fer activitats a (i amb) la natura hauria de ser d’obligat compliment. En primer lloc, pels beneficis que comporta i, en segon lloc, perquè urgeix despertar la consciència ambiental des de la infància. En depèn la sostenibilitat i la supervivència del nostre planeta.

El joc lliure i els espais oberts. El bon temps permet gaudir d’un ampli ventall d’activitats que no es poden fer en altres èpoques de l’any. Els espais tancats donen pas als espais oberts i les experiències educatives a l’aire lliure. I el joc espontani i no estructurat s’intensifica intencionadament. Els beneficis són incomptables: estimula la creativitat, el moviment i l’exercici físic, les relacions interpersonals, convida a observar, és un antídot contra el sedentarisme, etc.

Els reptes personals i col·lectius. Els casals i les colònies estan plens de reptes que estimulen l’autonomia i la capacitat emprenedora de l’infant. És un clàssic de les bondats del lleure.

Des d’adaptar-se a un lloc nou lluny de la família, fins a assumir les tasques de cura d’un mateix (vestir-se, higiene personal, anar a dormir sol), aprendre normes i rutines quotidianes de convivència (parar i desparar taula, neteja, hàbits alimentaris), fins a gestionar les pors que generen les situacions noves.

Així mateix, la vivència de reptes col·lectius com ara fer un cim o col·laborar en la neteja d’un espai natural afavoreix el treball en equip, la cooperació, la responsabilitat personal, la resolució de problemes i la cerca d’alternatives. Això té un impacte positiu en els nivells de confiança, els valors socials i la creativitat en la presa de decisions.

Els vincles fraternals. Aquest valor universal és molt palpable en els grups que participen de les activitats de lleure educatiu a l’estiu. D’una banda, perquè es viuen experiències reals de convivència entre nens i nenes de diferents edats, d’orígens diversos, distintes capacitats, que ajuden els infants a conèixer-se en profunditat i a entrenar el múscul de l’empatia. Esdevenen persones més respectuoses amb les diferents maneres de fer i de ser. D’altra banda, perquè l’activitat lúdica compartida i el plaer que produeix reforça els vincles i els sentiments d’afecte mutu.

La descoberta del país. Les activitats d’excursionisme, visites culturals o les rutes formen part de la programació habitual de les activitats d’estiu. Són propostes que afavoreixen la descoberta del territori en la seva àmplia riquesa paisatgística, natural, cultural i social. Si, a més a més, s’hi inclouen activitats amb dimensió de servei com ara experiències de custòdia, arranjament de camins o projectes de recuperació del patrimoni cultural també estarem contribuint a generar lligams afectius molt potents.

L’acció pel canvi. Cada cop més, les activitats d’estiu incorporen propostes basades en la metodologia de l’aprenentatge servei. Fer una acció de neteja de platges en col·laboració amb una entitat ambiental o organitzar activitats lúdiques amb la residència de gent gran del barri són experiències d’aprenentatge que, a més de ser molt gratificants, connecten els infants amb les necessitats de l’entorn i els compromet socialment.

El compromís social l’entenem com un valor en acció que implica activament els infants en la millora de les seves comunitats i els fa més conscients de la seva contribució al bé comú.

Transformar la realitat en què vivim perquè sigui una mica millor per a tothom és una responsabilitat compartida per tots els actors i agents socioeducatius. L’estiu ens brinda una oportunitat més per aconseguir-ho.

Sovint, després de participar en les activitats de lleure a l’estiu, sentim les famílies dir “Ha tornat canviat”, “La veig més madura”, “Ara para i despara taula cada dia”, i és que totes aquestes “bondats” es prolonguen més enllà dels casals, les colònies, els campaments. Són aprenentatges valuosos que, encara que no s’avaluïn, bé mereixerien una matrícula d’honor.

D'aquí poques setmanes, milers de monitors i monitores i milers d’infants es retrobaran per compartir un estiu en el qual divertir-se, créixer i transformar el món formen part de la mateixa equació.