Em miro aquesta enquesta en què es diu que el 22% de les dones que queden amb homes a través de Tinder són violades, i penso si no estem fent servir aquest terme massa frívolament. Ho dic, això, perquè a l’estudi hi veig que el 58% de les enquestades consideren també que alguna de les seves cites els havien "animat a beure" amb l’objectiu de tenir sexe. "Animat a beure"? Què som? Criatures? Éssers sense criteri? Si som majors d’edat, som majors d’edat, i si quedem amb un senyor en un bar, quedem amb un senyor en un bar. En una cita (i una cita té un objectiu claríssim, per cert) ningú "t'anima a beure" alcohol. Ets tu, si ets una dona adulta, que tries el que ingereixes. No crec que en un bar o restaurant el pèrfid senyor et posi una navalla suïssa al pit perquè t’acabis la màgnum de Les Aubaguetes. Llegeixo també que “el 57,9% asseguren haver-se sentit pressionades per mantenir relacions sexuals" i un 40% per accedir a pràctiques de dominació sexual. Pressionada és una paraula ambigua. En una cita de Tinder pot passar que un dels dos citats pressioni l’altre per tenir relacions sexuals. A això venia. I pressionar per tenir pràctiques de dominació sexual vol dir, justament, provar de pactar-les.
Distingiria entre la submissió química i allò que passa de vegades: et lleves al matí, no recordes res del que ha passat per culpa dels estupefaents, però ho intueixes en veure aquell ésser que dorm al teu costat. Te’n penedeixes. Penses que no tornaràs a beure mai més, vols que se’n vagi o vols marxar. És a dir: que et tirin burundanga a la beguda o que et droguin sense el teu consentiment és una cosa i que t’hagis pres sis cubates i un èxtasi n’és una altra. Cada cas és molt complex i mereix una reflexió individual. Però una dona, si és major d’edat, és responsable de la seva borratxera. Del que faci borratxa, esclar, ja no. Però de qui és culpa?
